El Suprem li va negar ahir el permís per sortir en llibertat i poder fer campanya a les eleccions catalanes a l'expresident d'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, que es troba en presó preventiva per la seva imputació en el cas obert pel procés cap a la declaració d'independència. Sànchez és número dos en la candidatura de Junts per Catalunya per Barcelona en els comicis autonòmics que se celebraran el pròxim 21 de desembre. La campanya s'està desenvolupant ja, però el jutge tem que pogués promoure tumults i per això li nega la sortida.
A més, el magistrat del Suprem Pablo Llarena no només li ha negat els permisos de sortida, per més que el pres assumís estar constantment vigilat per les forces de seguretat durant la seva participació en la campanya.
També va rebutjar altres peticions de Sànchez: que se l'autoritzi a concedir al centre penitenciari les entrevistes que li siguin sol·licitades i entengui pertinents i poder-se connectar amb internet en horari ampli, de manera que pugui intervenir en campanya.
Pablo Llarena recorda que va acordar la presó preventiva comunicada i sense fiança de Jordi Sànchez pel risc que l'investigat pogués impulsar mobilitzacions públiques violentes, semblants a aquelles per les que està acusat en el sumari obert al Suprem.
Participació en mitjans
D'aquesta forma, indica el jutge, les autoritzacions que reclama per sortir del centre penitenciari o de participació en els mitjans de comunicació «precisament possibilitarien les situacions de risc que la presó ha intentat conjurar, doncs no només facultarien l'impuls de mobilitzacions immediates, sinó que poden aprofitar-se per propiciar que els tumults es materialitzin en resposta a la conformació institucional que resulti dels comicis».
En auto notificat ahir el magistrat argumenta també la seva decisió en la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans, segons la qual els drets del vot i d'elegibilitat no són drets absoluts, per importants que siguin. Cada Estat «els pot modular, sempre que la participació democràtica no perdi la seva efectivitat i que les limitacions responguin a fins legítims i guardin adequada correspondència amb els motius que les impulsen».
Fi de l'euroordre
Per altra banda l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els quatre exconsellers autonòmics que l'acompanyen a Brussel·les ja no tenen causes pendents amb la Justícia belga, que va atendre ahir la sol·licitud de les autoritats espanyoles de retirar la petició d'extradició que pesava sobre ells.
La Cambra del Consell de Brussel·les, tribunal de primera instància encarregat d'examinar a Bèlgica les euroordres cursades per la Justícia espanyola contra els cinc polítics secessionistes, va destimar ahir el cas, com estava previst, després que Espanya anul·lés aquestes Ordres Europees de Detenció i Entrega (OEDE).Ni Puigdemont ni els exconsellers Antoni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret es van presentar ahir davant el tribunal, on van estar representats pels seus advocats.
El jutge del Suprem Pablo Llarena també va citar per a l'11 de gener a l'exconseller d'Interior català Joaquim Forn i als líders independentistes Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, per prendre'ls declaració en el sumari obert pel procés cap a la independència, tal com ells havien sol·licitat. Tant Cuixart (president d'Òmnium Cultural) com Sànchez (expresident de l'Assemblea Nacional Catalana) i Forn són en presó preventiva en el marc d'aquest cas perquè el jutge els situa a l'eix central d'una suposada conspiració per a la independència que incloïa tumults violents i perquè creu que hi ha risc que tornin a delinquir. Els tres van demanar tornar a declarar davant el magistrat i aquest ha atès la seva petició, citant-los per al dia 11 de gener a les 9.30 hores i per tant passaran les festes de Nadal a la presó.Forn és candidat del PDeCAT per Barcelona i el jutge el situa en l'eix decisori d'una eventual conspiració per a la rebel·lió perquè sospita que va poder promoure la passivitat dels Mossos d'Esquadra davant determinades mobilitzacions del carrer. Llarena també va rebutjar revocar la llibertat amb fiança de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en considerar que subsisteixen «els mateixos motius» pels quals va prendre aquella decisió el passat 9 de novembre.
