El secretari d'Hisenda, Albert Castellanos, va titllar de «represàlia política» que el Consell de Ministres hagi anul·lat ahir la centralització a l'Agència Tributària de Catalunya del pagament d'impostos estatals de les empreses públiques, un dels plans aprovats pel Govern enguany per enfortir la Hisenda catalana. Per Castellanos, el govern espanyol no té «cap motiu de caràcter tècnic o legal» per revocar els acords de govern que donaven llum verd a la mesura. El secretari va assegurar que aquest canvi en la gestió preveia un estalvi de fins a 2 milions d'euros a la Generalitat, en forma de despeses a assessors fiscals de les empreses públiques i en sancions, multes i recàrrecs que s'estaven pagant per deficiències en la gestió.

Segons Castellanos, el projecte permetia millorar l'eficiència de l'administració, igual que passa amb altres iniciatives que ja fa temps que la Generalitat té en marxa, com la centralització de compres públiques o l'anomenat «cash-pooling» desenvolupat en l'època del tripartit, quan es van centralitzar els comptes del departament, empreses i organismes públics en una caixa central. Pel que fa a l'estalvi que la millora en la gestió suposaria per a les arques catalanes, fonts del Departament d'Economia concreten que s'estima que les empreses públiques gasten 1,23 milions d'euros en despeses de gestoria i assessorament fiscal. A més, en els darrers 3 anys, les empreses han pagat 1,68 milions d'euros en interessos, recàrrecs i sancions. En canvi, la centralització del pagament d'impostos per part de l'ATC només ha suposat la contractació de 3 persones, per un import que no arriba als 200.000 euros.

Els acords de Govern d'abril i de juliol que permetien a l'ATC centralitzar el pagament d'impostos estatals (IVA, IRPF i societats) preveien que l'agència gestionés també el pagament de cotitzacions a la Seguretat Social de totes les empreses públiques, si bé aquest darrer punt no s'ha arribat a desplegar. Segons va informar la Generalitat aleshores, centralitzar els impostos i les cotitzacions suposava gestionar els 4.500 milions d'euros que el Govern i les seves 170 empreses públiques paguen anualment a l'Estat, dels quals 2.500 milions d'euros corresponen als impostos estatals. D'aquests, 324 milions d'euros són tributs de les empreses públiques, tal com han especificat ara fonts del Departament d'Economia.