Vostè també es queixa de les hamburgueses flatulentes de la presó?

No, el menjar de la presó és... menjar d'olla. Però no em queixo de res material, no vaig trobar a faltar res material. Vaig trobar a faltar la llibertat i la companyia dels meus.

En què pensava, empresonada?

La presó fa que reflexionis molt i que visquis dels bons records, sobretot dels bons records de les persones. Jo, fins que vaig ser a casa no em vaig adonar que no havia segut en un sofà des de feia 33 dies. No vaig trobar a faltar res material.

Tem tornar-hi, aquesta vegada amb condemna ferma?

Sí, els que hi hem estat tenim la por de veure que no s'ha acabat, que ha de venir un judici en el qual no sabem què passarà. És com una espasa de Dàmocles que tenim a sobre. Tenim la por de no sentir-nos lliures. No puc dir lliurement tot el que diria.

O sigui que en aquesta entrevista no dirà tot el que podria dir?

El que dic, ho penso realment. Però callo coses. Per por.

Es considera una presa política?

Sí, totalment.

Quina opinió tenia mentre estava allà, dels que es van quedar tan ricament a Brussel·les?

Home, no tan ricament.

Comparats amb vostè, vull dir.

Mai en vaig pensar malament. Vam decidir que hi havia d'haver gent a fora i gent aquí, i que cadascú decidís individualment. A més, estar a Brussel·les i no poder tornar també és passar-ho malament. Jo el que més he enyorat és el meu municipi, la meva gent, la meva família.

Puigdemont va reconèixer que no es donaven les condicions per a la independència.

Jo crec que estava tot preparat. Però mai vam pensar que la pressió de l'estat seria tan forta.

Doncs ja em dirà què esperaven.

Pensàvem que podríem negociar. El que sempre hem fet. Jo vinc del món sindicalista, i mai no hi ha una vaga indefinida sense que l'empresari es mogui. Potser no aconseguiràs tot el que demanaves, però sempre hi ha un diàleg i una negociació. Jo sempre vaig pensar que hi hauria negociació amb l'estat.

Negociació després de declarar unilateralment la independència?

Pactar alguna cosa, tenint en compte que més de dos milions de persones demanaven la independència. Crec que l'actual situació l'ha provocat el fet que a l'altre costat mai no hi ha hagut ningú, mai cap diàleg ni cap negociació.

Qui tenia de president al govern ha fet una llista electoral molt personalista. No fa por el personalisme, en política?

Cadascú fa la llista que creu millor. Jo estic molt convençuda de la que ha fet Esquerra. I som els que tenim més dificultats, perquè tenim el candidat a la presó. I jo no faig la campanya que voldria fer, no estic contenta, no estic alegre. Estic tocada, si m'esforço a fer campanya és pels que són encara a la presó i els que són fora del país.

Encara que ERC

No són eleccions presidencialistes, primer hem de veure com queda el Parlament i després elegirem president. Puigdemont ha sigut un bon president.

Ja, però la pregunta era si ERC el tornarà a fer president.

Si ERC treu molts més vots que Junts per Catalunya, el president haurà de ser d'ERC. I al revés.

Per què aquest cop han volgut anar en llistes separades?

Perquè hi ha l'objectiu comú de restablir les institucions catalanes i treure el 155. Ara bé, cadascú vol fer unes polítiques diferents.

I abans també, i van anar en una sola llista.

Precisament, ja ho vam fer, no calia repetir ara. Era un context diferent. Em penso que ara sumem més anant per separat. En l'època de Junts pel Sí, a mi m'havien acusat d'anar amb la dreta.

És que hi anava.

Doncs ara vaig amb qui crec que haig d'anar, i ells van amb qui creuen que han d'anar. I amb Junts pel Sí he estat molt bé.

Una dona d'esquerres com vostè, en un govern que va rebutjar apujar impostos a les rendes altes, seguir subvencionant escoles que segreguen...

Quan estàs en un govern, has d'intentar el consens, i al Parlament també. Per això, a més del que esmenta vostè, vam aprovar coses com la Renda Garantida.

Si pogués tornar enrere, s'hauria de fer diferent res?

Sí, està clar. Hem de fer autocrítica d'algunes coses que vam dur a terme. Però ara no és el moment.

Sí que ho és, dona.

Ara sabem que no estem en un estat totalment democràtic, mai no havíem pensat que això fos així. Si haguéssim seguit endavant, hauríem viscut un altre 1 d'octubre, i teníem clar que això no ho volíem. Amb un estat democràtic, hauríem anat avançant amb negociació i diàleg.

Per què van dir que Europa ens donaria suport, que no marxarien els bancs, que la UE ens voldria... si era mentida?

No era mentida. No vam dir que Europa ens donaria suport, sinó que a Europa hi havia interès per saber què passava a Catalunya. Inclús no sé si a Rajoy l'han obligat una mica a convocar les eleccions. Sí que hi ha pressió, i Europa sap què és Catalunya.

Però cap govern s'ha mullat.

Quan siguem un estat, ens reconeixeran. Pel que fa a les empreses, deien que n'havien marxat 3.000 i resulta que efectivament han sigut 300. De la petita i mitjana empresa, això que defensem com a valor del país, no ha marxat ningú.

Si el 21 guanya l'independentisme, quin és el pla? I no em digui que independència en 18 mesos i una DUI...

El pla de després de les eleccions, no el sabem. No el sabem perquè no sabem què passarà el dia 21. Haurem de continuar treballant, fent polítiques socials per avançar com a país. La via del diàleg i de la negociació és la que haurem d'adoptar.

La via unilateral, millor descartem-la, aquest cop?

No l'hem plantejat mai la via unilateral. Sempre vam voler dialogar. L'unilateral va ser l'estat espanyol, dient «això, o res».

Però la declaració d'independència al Parlament va ser feta unilateralment.

No va ser una declaració, va ser una resolució. No la vam dur mai a la pràctica, per tant, la via unilateral no ha existit.

Per què algú hauria de votar ERC i no Junts per Catalunya

Perquè ERC és la garantia que les polítiques socials seran per a la gent més feble. I implementarem tot el que sempre hem defensat. Al mateix jutge li vaig dir que seguiria defensant la independència de Catalunya.