La investidura del nou president de la Generalitat de Catalunya, fruit de les eleccions d'avui, 21 de desembre, haurà de celebrar-se, com a molt tard i si s'esgoten tots els terminis previstos, a principi de febrer. Les circumstàncies excepcionals d'aquestes eleccions, convocades per primera vegada pel Govern de l'Estat en aplicació de l'article 155 de la Constitució després de la declaració unilateral d'independència del Parlament, alteren els procediments habituals en aquests casos.
Teòricament és el president de la Generalitat l'encarregat de convocar la sessió constitutiva del nou Parlament sorgit de les urnes, però en haver estat cessat tot el Govern de Carles Puigdemont, ara la responsabilitat recau sobre l'Executiu central.
La sessió constitutiva del Parlament ha de tenir lloc dins dels 20 dies hàbils posteriors a les eleccions, cosa que situa com a data límit el 23 de gener.
Un cop constituït el Parlament de la nova legislatura i escollida la presidència de la cambra, així com la resta de membres de la Mesa, en els deu dies hàbils posteriors haurà de celebrar-se el debat d'investidura del nou president de la Generalitat, de manera que el límit se situarà en el 6 de febrer. Correspondrà a la persona que ostenti la presidència del Parlament la tasca d'obrir consultes amb els nous líders parlamentaris, en els dies previs a la investidura, per explorar qui pot comptar amb el suport majoritari de la cambra catalana.
L'escenari post 21-D
Els sondejos apunten que en aquesta ocasió l'aritmètica parlamentària obligarà a teixir pactes entre com a mínim tres grups, unes negociacions que presumiblement seran complicades i que poden veure's condicionades per la situació judicial de diversos candidats independentistes.
Segons el que està estipulat, la sessió d'investidura arrenca amb la intervenció del candidat proposat per la presidència del Parlament, que a continuació inicia un debat amb els líders de cada grup parlamentari. Al final del debat, que sol prolongar-se al llarg de dues jornades, es procedeix a una primera votació, en la que qui es postula per ocupar la presidència de la Generalitat ha d'obtenir la majoria absoluta dels vots, és a dir, un mínim de 68 sobre 135.
En cas de no reunir suficients suports, pot sotmetre's dos dies després a un segon debat, que culminarà amb una altra votació en la qual és suficient la majoria simple de la cambra, és a dir, més vots a favor que en contra.
