Junts per Catalunya, la candidatura de Carles Puigdemont liderada a les comarques gironines per Gemma Geis, ha aconseguit un triomf incontestable a la demarcació, imposant-se en totes i cadascuna de les comarques, i arribant a superar el 50% dels vots al Pla de l'Estany i acostant-s'hi a la Garrotxa. En una tercera comarca, el Ripollès, aquesta llista ha superat els 45% dels vots, a molta distància de la segona força amb millors resultats.
I aquesta segona força ha estat ERC (que presentava Dolors Bassa de cap de llista) en sis de les vuit comarques gironines, perquè n'hi ha hagut dues, l'Alt Empordà i la Selva, en què aquest lloc ha estat per a la candidatura de Ciutadans, liderada per Jean Castel, que ha millorat considerablement els resultats que havia obtingut a la demarcació en els comicis de 2015, la qual cosa ha contribuït al seu triomf en vots i en escons en el conjunt de Catalunya.
En tot cas, Ciutadans ha quedat molt lluny a totes les comarques gironines de Junts per Catalunya, que ha estat de llarg la força més votada, un resultat que les enquestes preelectorals no havien previst.
De fet, en les vuit comarques gironines la llista de Puigdemont ha superat el 30% dels vots: a la que n'ha obtingut menys, l'Alt Empordà, ha arribat al 30,66%. Puigdemont, Geis i els seus s'han acostat al 32% a la Selva, han fregat el 35% al Baix Empordà, i l'han superat a la Cerdanya i el Gironès. Però les comarques on els vots obtinguts per Junts per Catalunya han estat de rècord són el Ripollès, la Garrotxa i el Pla de l'Estany: a les dues primeres han superat el 45% i a la segona han obtingut més de la meitat dels sufragis dipositats durant la jornada electoral.
Més homogenis han estat els resultats que ha obtingut ERC en el conjunt de la demarcació, en una forquilla que ha oscil·lat entre el poc més del 20% dels vots que ha sumat a la Selva i el Gironès i el 26% de la Cerdanya, que ha estat el seu millor resultat, seguit pels més de 23% dels vots obtinguts a la Garrotxa i el Pla de l'Estany.
A diferència d'aquesta estabilitat en els vots rebuts, Ciutadans, la tercera força a les comarques gironines, ha anat d'un extrem a l'altre. Així, ha estat el segon partit més votat a l'Alt Empordà i la Selva, on ha aconsgeuit més del 24% i del 23% dels vots, respectivament, i en canvi només n'ha rebut el 8,16% al Pla de l'Estany, que s'ha consolidat com la comarca més independentista de la demarcació de Girona.
Millors resultats que JxSí
Una dada significativa és que, com ha passat en el conjunt de Catalunya, al Pla de l'Estany i també a la resta de les comarques gironines, la suma dels resultats de Junts per Catalunya i d'ERC millora els que va obtenir l'any 2015 Junts per Sí, la candidatura unitària que van presentar els republicans amb Convergència Democràtica, que després passaria a ser el PDeCAT, i que ara ha amagat les seves sigles en la llista liderada per Puigdemont. També és remarcable en aquest sentit la millora electoral que ha experimentat Ciutadans en relació amb els comicis de fa dos anys.
Aquesta evolució positiva no l'han experimentat els socialistes, la qual cosa ajuda a explicar el perquè d'uns resultats menys positius dels que esperava la formació liderada per Miquel Iceta, amb Rafael Bruguera de cap de llista a les comarques gironines. És cert que els socialistes gironins mantenen el diputat que ja tenien al Parlament, però no ho és menys que aspiraven a fer un millor resultat tant a Girona com en el conjunt de Catalunya, i no se n'han sortit. Entrant en el detall del resultat per comarques és fàcil comprovar que mentre n'hi ha en les quals han millorat de manera lleugera els resultats de fa dos anys, també n'hi ha en les que els han empitjorat. També de manera discreta, però en tot cas aquests resultats no han permès aconseguir el creixement a què aspirava la formació socialista.
Pel que fa als resultats de la CUP a les comarques gironines (amb Natàlia Sánchez de cap de llista), ha pagat com en el conjunt del país la concentració del vot independentista en les candidatures de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. Els cupaires, que tenen a les comarques gironines un dels seus feus i que en les eleccions de 2015 hi havien obtingut un diputat i gairebé el 8,5% dels vots, veuen ara com mantenen la representació parlamentària però amb un percentatge de vot força inferior: el 5,32%. Aquesta davallada ha estat generalitzada a totes les comarques, com es pot comprovar en el quadre adjunt, fins i tot al Pla de l'Estany, la comarca més independentista, on han estat la quarta força amb el 7,12% dels vots, però tres punts per sota del percentatge dels comicis de 2015.
La mateixa línia descendent ha experimentat Catalunya en Comú-Podem, una força que fins i tot ha perdut el diputat que tenia a la demarcació, i això que ha passat del 4,77% dels vots de 2015 al 4,03% d'ara. El retrocés dels comuns, liderats a la demarcació per Llorenç Planagumà, ha estat general a totes les comarques, i fins i tot a les que han fet millors resultats, la Selva i el Baix Empordà, hi han empitjorat els que havien aconseguit en els comicis de 2015. Això sí, només a la Cerdanya han estat l'última força de les que han obtingut representació parlamentària, perquè en totes les altres el PP de Maria Àngels Olmedo ha estat el partit menys votat.
De la resta de formacions polítiques que concorrien als comicis d'ahir, la que ha obtingut millors resultats a les vuit comarques gironines ha estat el PACMA, un partit animalista, encara que en cap cas ha arribat ni a l'1% dels vots; a la Selva és on hi ha estat més a prop, amb el 0,83%.
