Una àrea metropolitana que ha canviat el vermell socialista pel taronja «ciutadà» versus la resta del país, que és clarament independentista i, en aquesta ocasió, majoritàriament puigdemontista. Aquest és el mapa electoral que deixa el 21-D i que confirma una tendència que ja s'havia anat forjant en els darrers anys: Ciutadans es fa fort al voltant de Barcelona i també a la costa tarragonina, mentre que l'independentisme guanya a la resta del país. Junts per Catalunya aconsegueix ser primera força a bona part dels municipis de Girona, les comarques centrals i Lleida, mentre que ERC s'imposa a les terres de l'Ebre.

JxCat és la força que ha aconseguit imposar-se a un major nombre de comarques: en total, 30. La seva victòria ha estat incontestable a la Catalunya interior, així com a la costa gironina. A més d'haver estat primera força a Girona ciutat, també s'ha situat en primer lloc a municipis com Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze i Sant Just Desvern, en plena àrea metropolitana, on Ciutadans ha arrasat.

La formació taronja, per la seva banda, ha aconseguit imposar-se a nou comarques, majoritàriament a Tarragona i al cinturó industrial de Barcelona: així, Inés Arrimadas ha vençut al Barcelonès, Baix Llobregat, Garraf, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Baix Penedès, Tarragonès i Baix Camp, i també a la Vall d'Aran, comarca que tradicionalment ha estat molt contrària a l'independentisme. Ciutadans ha aconseguit, a més, imposar-se a totes les capitals catalanes excepte Girona, i guanyar també en alguns dels municipis més poblats de Catalunya, com ara l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Mataró, i capitals de comarca com El Vendrell o Vilanova i la Geltrú, entre altres. A les comarques de Girona, on la candidatura estava encapçalada per Jean Castel i ha obtingut uns magnífics resultats amb quatre diputats, ha cimentat el seu creixement en el fet de ser primera força a localitats com Figueres, Roses, Castelló d'Empúries i la Jonquera, a l'Alt Empordà, i Blanes, Lloret i Maçanet de la Selva, entre altres.

En canvi, Esquerra, que concorria a les eleccions amb l'objectiu de convertir-se en la primera força de l'independentisme, s'ha hagut de conformar amb la victòria en quatre comarques: l'Alta Ribagorça, el Baix Ebre, el Montsià i la Ribera d'Ebre, totes elles poc poblades. En el cas de les comarques gironines, han estat poc els municipis on han aconseguit imposar-se a Junts per Catalunya: Portbou, Sales de Llierca, Agullana, Garrigàs, Lladó, Palau de Santa Eulàlia i Cantallops, tots ells molt petits. El mateix ha succeït a la resta de Catalunya, on, a banda de localitats com Tortosa, Amposta, Llinars del Vallès o la Roca, la resta de llocs on aconseguit ser primera força son localitats poc poblades.

D'altra banda, i més enllà de la curiositat que el PSC ha aconseguit ser la força més votada a dos municipis de la Vall d'Aran, el cert és que cap dels altres partits que es presentaven als comicis (comuns, CUP i PP) no han aconseguit ser els més votats en cap localitat catalana.