ERC i CDC es disputen l'hegemonia de l'independentisme el 20-D amb la investidura d'Artur Mas als llimbs per discrepàncies amb la CUP, mentre que Unió, que va quedar fora del Parlament després del 27-S, s'agafa al salvavides del catalanisme moderat per no desaparèixer del mapa polític.

Després de l'experiència conjunta de Junts pel Sí (JxSí) per a les eleccions catalanes del 27 de setembre, CDC i ERC concorren per separat a les generals, amb els seus respectius programes en matèries econòmiques o socials, encara que s'han conjurat per defensar junts en les Corts Generals el procés independentista, que pretenen aplicar de forma negociada amb l'Estat malgrat l'absència d'aliats i l'oposició del Tribunal Constitucional.

Un factor que atorga un caràcter inèdit a aquestes eleccions generals, ja que les formacions d'Artur Mas i Oriol Junqueras rivalitzaran per l'hegemonia del sobiranisme -la CUP no concorre al 20-D- però amb un pacte de no agressió, identificant com a adversaris els contraris al secessionisme.

No obstant això, de cara al futur del procés sobiranista i a la constitució del nou Govern que Convergència i Esquerra preveuen compartir, els resultats de les generals poden influir en els equilibris interns de Junts pel Sí, ara amb predomini de CDC en tenir més diputats en el Parlament i liderar les negociacions amb la CUP.

Malgrat la pressió de CDC per tancar la investidura del seu líder, Artur Mas, com a president català abans de la campanya, l'assumpte encara no està resolt i, encara que les negociacions prossegueixen, tot indica que els convergents hauran d'esperar a l'assemblea decisòria de la CUP del proper dia 27 de desembre, pel qual ambdues formacions negocien un acord sobre un pla de xoc social.

Els estrategs convergents no dubten de l'actiu que representa Mas per al procés sobiranista i aprofitaran la campanya electoral de les generals per reivindicar la seva figura, que apareixerà en mítings i cartells juntament amb la seva mà dreta en el Govern en els últims anys i candidat al 20-D, Francesc Homs.

L'exconseller de Presidència, resident a Taradell, a Barcelona, a la Catalunya central, inaugura una nova etapa política com a cartell de Democràcia i Llibertat (DiL) per al Congrés, una coalició amb Reagrupament -exsector d'ERC ja associat a CDC- i Demòcrates de Catalunya, creat per independentistes escindits d'Unió.

Amb aquesta aliança, Convergència, aclaparada pels casos de corrupció, dilueix les seves sigles per segona vegada en unes eleccions abans d'afrontar durant el primer semestre del 2016 la seva dissolució o refundació per renéixer com un nou partit, també amb nou nom, que aglutini altres formacions sobiranistes.

Per la seva banda, ERC, l'històric rival de CDC en l'eix nacionalista reconvertit en soci davant l'objectiu comú de la independència, afronta les generals amb una cara nova, Gabriel Rufián, procedent de l'entitat de castellanoparlants Súmate i membre fins fa poques setmanes del secretariat de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Independentista castellanoparlant nascut a Santa Coloma de Gramenet, Rufián és un perfil que pot connectar amb els electors de l'àrea metropolitana i veurà compensada la seva inexperiència parlamentària amb el número dos de la llista, Joan Tardà, que ja té recorregut al Congrés. Per a Unió, que no va aconseguir representació parlamentària en les eleccions catalanes del 27-S, els comicis generals representen una nova oportunitat després d'un recorregut incert sense CDC i amb el vent en contra de les enquestes, que no li donen cap escó al Congrés.

El salvavides té un nom, Josep Antoni Duran Lleida, que encapçala la llista al Congrés en, probablement, el seu últim servei per evitar que desaparegui del mapa parlamentari el partit que lidera ininterrompudament des de 1987.

Després del divorci de CiU, Duran s'erigeix com a únic representant del catalanisme moderat que defuig de l'independentisme de CDC i ERC i proposa com a solució una disposició addicional a la Constitució que reconegui la realitat nacional catalana, estableixi un concert fiscal i blindi les competències en llengua catalana, cultura, educació.