Responsable d'Organització de CDC a les comarques de Girona, Joan Bagué ha sigut senador per CiU en la passada legislatura. Abans havia sigut regidor de Girona i diputat provincial.

Vostè que ja compta amb experiència, em pot confirmar que de senador es viu com un rei?

He, he, això és una caricatura que s'ha estès. Tots tenim el nostre propi nivell d'exigència. No crec que viure com un rei sigui el que millor defineix la vida dels senadors. Hi ha de tot, com a per tot. Als ajuntaments, a les diputacions, als governs... hi ha gent que treballa ?menys i gent que treballa més.

Vostè que ha format part de la seva cambra alta i vol tornar-ne formar part, no li sabria greu ara marxar d'Espanya?

A mi no em sap gens de greu. Fins i tot en l'assemblea de CDC que va proposar la terna de noms pel Senat vaig dir que quant menys temps haguem d'estar nosaltres a Madrid voldrà dir que més s'ha avançat a Catalunya en el procés en què ens trobem. Les darreres notícies no són gaire bones [es refereix a l'assemblea en què la CUP va rebutjar investir Mas], però veurem com acaba. No tinc cap inconvenient a estar-hi el mínim temps possible (somriu).

I mentrestant quina serà la tasca d'un senador de Democràcia i Llibertat en aquesta propera legislatura?

L'adscripció a la comissió de què hagi de formar part es farà en el moment en què es formi el grup i també sabrem aleshores com queden composades les dues cambres, quin joc hi ha. Els darrers quatre anys he sigut portaveu a la comissió de Cultura i a la de la Defensora del Poble i m'he encarregat dels temes territorials que afectaven les comarques de Girona. Això inclou des d'un ajuntament petit que té una ajuda del FEDER encallada fins intentar aconseguir un conveni amb Adif per suprimir un pas a nivell.

Anem a la situació política. No confia que un canvi de govern a Espanya canviï totalment les relacions amb Catalunya?

Confio en un canvi de govern a Espanya perquè la majoria absoluta del PP al Congrés i al Senat ha sigut molt dura. Cal recordar que el darrer ple del Senat va aprovar la modificació del Tribunal Constitucional perdonar-li capacitat sancionadora, una cosa específicament pensada contra l'actual president de la Generalitat. Només amb el suport del PP. Estem parlant d'un fet tan transcendental com reformar el TC, en el darrer ple, gairebé en temps de descompte. És un clar abús de la majoria. Es pot tenir majoria, però l'actitud amb la que s'ha de governar no pot ser aplicar el poder. Això és molt trist i defineix molt bé qui ho fa. Al PP li falta molt sentit democràtic profund, té poc interioritzat un sentiment democràtic real.

Després de tants anys, costa acostumar-se a dir que es presenta per Democràcia i Llibertat en lloc de per Convergència?

No, perquè en la butlleta hi sortirà també CDC, amb la mateix mida de lletra. Potser els nostres apoderats als col·legis electorals hauran d'assessorar la gent que vagi una mica despistada. Ha sigut una legislatura del molts canvis, fins i tot s'ha canviat el rei (riu). S'han viscut també les grans manifestacions de l'11-S, han passat moltes coses amb relació a Catalunya.

Què n'hem de fer del Senat?

Nosaltres ara ja estem en una altra dinàmica.

Ja, però tot i així.

Jo he vist textos de Joan Rigol quan era vicepresident del Senat on ja feia propostes de reforma. El Senat té una funció de representació territorial, que és la que personalment m'he pres amb més interès, amb més entusiasme. El que li deia d'intentar arreglar els problemes que pot tenir un petit poblet, aprofitant que un cop a la setmana ve el ministre i el puc enxampar per un passadís. No cal que ningú em digui que actualment l'eficàcia de senat és relativa, però es tracta d'anar fent de corcó, una feina de formiga. Crec que al Senat se li haurien d'atribuir funcions específiques. Però bé, això deixem-ho per a qui li interessi continuar a l'Estat espanyol.

Què n'hem de fer d'Espanya, per tant?

Després de 35 anys d'intentar canvis i reformes sense èxit, hem arribat a la conclusió que no volen ser reformats. Si algú no vol ser reformat, ho hem de respectar. Com deia algú, no podran dir que no ho hem intentat pel dret i pel revés. Espanya té un problema molt important de creure's a si mateixa, o sigui que no creu en la diversitat. La raó última per la qual tenim aquest problema d'encaix és aquesta, que pensen que Castella és igual a Espanya.