Quedo citat amb Dolors Terradas en una cafeteria a l'hora d'esmorzar. I efectivament, esmorza: demana una aigua sense gas i quan l'hi porten treu de la bossa amb tota naturalitat un entrepà que duia de casa. No pensin que dins d'un tupper o embolicat en paper d'alumini -diria que ni plàstic ni paper d'alumini entren al domicili d'aquesta dona tan conscienciada- sinó en un paper bast de color marró. Dues llesques de pa -integral, per descomptat- i entre elles una rodanxa de formatge. Em quedo amb les ganes de preguntar si és desnatat.

Ni les noves tecnologies ni els aparells electrònics són res que li tregui la son. El seu mòbil és un Samsung vell, "mala marca, de fet totes són males marques, perquè utilitzen el coltan, que és el responsable del què passa a la República Democràtica del Congo". Per aquest motiu està en contra dels mòbils, de fet explica que no en volia tenir i durant molt temps el compartia amb un dels seus fills. Finalment un altre fill que se'l canviava li va regalar el vell. "Per sistema no compro mòbils", aclareix

Per descomptat no disposa de tablet, a casa seva hi ha un ordinador portàtil que és per a tota la família.

No té compte a Facebook ni a Twitter, però com que sap que avui en dia en política és quasi imprescindible, suposa que algú li haurà d'obrir compte a aquestes xarxes i explicar-li com funciona- Tan aliena es confessa a les noves tecnologies que, segons diu "com a màxim agafo el telèfon quan sona, sobretot el fix".

Ignorància útil

Aclareix, i no perquè sigui coqueta, que no ho és, que no és per l'edat: "Quan era més jove i van començar a sortir les noves tecnologies també en passava bastant". No hi està en contra, al revés: "Són les noves tecnologies les que estan contra mi".

Assenyala que a l'ordinador familiar tenen connexió a internet -jo ja començava a dubtar-ho- però explica que "tothom" -la família és de suposar, però potser els companys de partit, ara que està ficada en una cursa electoral- l'acusa de "mirar-lo poc".

No la preocupa res de tot això. "Cadascú té els seus coneixements, jo puc saber-ne d'algunes coses, i altra gent domina les noves tecnologies". "La societat la fem entre tots", i com a exemple explica que quan feia de professora no era estrany que els alumnes menys estudiosos fossin els millors en noves tecnologies. I eren els que l'ajudaven en aquest camp. "De passada donava opció a alumnes que potser estaven convençuts que no sabien gaire res, a demostrar que sí que sabien, i inclús més que la professora". "Llavors jo era la tonta (riu), però ja m'estava bé".