Les eleccions ja no es juguen als mítings; els platós de televisió, sobretot programes d'entreteniment, juntament amb les xarxes socials s'han convertit en l'hàbitat natural de la campanya electoral. La política mai abans havia estat tan lligada a la televisió i internet.

Els nous partits -Podem i Ciutadans- han crescut en programes de tertúlies polítiques i han implantat, un cop més, una batalla quasi generacional amb la que ells anomenen «vella política», que encarnen el PP i PSOE, que s'ha hagut d'adaptar als mitjans. Ara, els missatges polítics es difonen entre balls, cuines, globus aerostàtics i cants de guitarra, amb un altaveu massiu com són les xarxes socials. La missió dels grups de campanya dels partits és arribar el més ràpid possible al «trending topic».

En això, guanya la partida Podem, que és el que major seguiment aconsegueix a les xarxes: tant al seu compte de Facebook com al compte de Twitter d'Iglesias (amb més d'un milió de seguidors a cadascun). Amb internet s'ha arribat al punt que, per guanyar debats, no cal ser-hi present, com va ser el cas de l'organitzat per Atresmedia entre el PP, PSOE, Podem i Ciutadans.

Les xarxes donaven per guanyador el líder d'IU, Alberto Garzón, pel seu tuit: «Us està agradant la meva intervenció? És el que té la democràcia, que està a règim», que ha aconseguit més de 23.000 retuits i 15.000 «m'agrada». I és que les xarxes socials d'IU no han deixat de donar guerra durant la campanya: omplint Twitter de «gatets» que donen suport a la candidatura de Garzón i a més creant la seva pròpia plantilla de «memes», demanant als usuaris que fessin els seus muntatges.

També els vídeos electorals, no exempts d'humor, han jugat un paper destacat en aquesta campanya. Ara és Darth Vader el que demana el vot per a Podem o bé un hipster vegà i preocupat per les balenes que destaca davant els seus contrariats amics perquè votarà el PP. Tampoc han volgut quedar-se despenjats d'aquesta moda els socialistes, que van preparar un ambigu vídeo en què semblava que algunes parelles estaven posant fi a la seva relació, fins que al final es revela que el que passa és que estan tallant «amb la dreta», tant la del PP com la de Ciutadans.

L'últim crit d'UPyD a les xarxes és un «Gallines!», per criticar «l'exclusió» del seu partit en els debats electorals i, per això, una persona disfressada d'aquesta au de corral assisteix personalment a les trobades per posar fi a la «gallinocràcia».

Ciutadans ha demostrat un comportament a les xarxes més assossegat, però, per sort, les xarxes socials donen per molt i la campanya no la realitzen tant els equips dels partits com els usuaris, que donen curs a la seva imaginació i creativitat per modificar i parodiar als presidencials i les seves campanyes.

És per això que, sens dubte, la nova política es troba lligada a les noves tecnologies. El que no queda molt clar és si el seu missatge i si les seves propostes arribaran més enllà dels 140 caràcters. El que sí que és segur és que el joc acaba de començar.