La principal consigna quan algú canvia de partit, o sigui de jaqueta, és repetir sempre, com si fos un mantra, aquesta expressió: «Jo no m'he mogut, és el partit [en què estava] el que ho ha fet». Aquesta frase és l'ungüent que tot ho cura i tot ho explica, és igual que el viatge sigui de dretes a esquerres o d'esquerres a dretes. El polític que canvia d'equip sempre és innocent, per sistema, el culpable és sempre l'antic partit, que no ha sabut evolucionar o que ha evolucionat massa, això és el de menys.

Molt han canviat les coses en els quatre anys que van entre les eleccions generals de 2011 i les de demà passat. Ahir mateix, Pia Bosch i Marina Geli, dues històriques socialistes gironines que ara formen part del MES, es van deixar veure en el míting d'ERC, quan fa tot just quatre anys formaven part del sector dur del socialisme gironí. Potser Pia Bosch hi va anar a agrair que ERC l'hagi contractat com a assessora del seu grup a la Diputació de Barcelona, i potser Marina Geli finalitzava la tournée pels actes dels partits sobiranistes, ja que fa pocs dies figurava -i en lloc destacat- en el que va celebrar Democràcia i Llibertat. De fet, va formar part de la llista de Junts Pel sí a les autonòmiques i potser ara té el cor dividit entre les dues formacions.

Fa quatre anys, quan era presidenta del PSC gironí, no tenia el cor dividit. Això opinava a Diari de Girona dels seus actuals companys de viatge, sobre la sanitat en concret però extensiu a altres àmbits: «El president Mas i el seu entorn tenen una concepció clarament neoliberal, amb molts dubtes que recauen sobre el sector públic i una excessiva entronització del sector privat i dels negocis».

Més cap aquí en el temps, fa només dos anys, Pia Bosch parlava així en referència a les infraestructures a Girona: «CiU confon la prepotència amb l'exigència. No esgota totes les vies de negociació amb l'Estat». Abans, en un míting del PSC l'any 2011, indicava que «els socialistes som usufructuaris de les idees que han portat les millors quotes d'igualtat en la història de la humanitat». O ja no és així, o ara hi ha temes més importants que la igualtat.

Sense sortir de Girona, tenim l'exregidor popular a l'Ajuntament de Girona, després regidor no adscrit, Carles Palomares, que els darrers dies fa campanya en favor d'UDC.

Més significatiu ha sigut el cas d'un altre exregidor gironí, Joan Olóriz. Dirigent d'ICV i un dels històrics de la formació, s'ha passat amb armes i bagatges a ERC -els republicans semblen el calaix de sastre on va a parar tot-, i és que Olóriz ha descobert que la millor manera per «recuperar els drets laborals i apujar el salari mínim» és la independència.

Naturalment, el seu canvi no ha sigut tal canvi, sinó una simple adaptació al que demana al país. En això coincideixen tots. També Joan Margall (exalcalde de Torroella per UPM-llista associada al PSC) i ara número 3 la llista, ho han endevinat, d'ERC.