Jordi Xuclà em rep mastegant desaforadament un entrepà de pernil, alhora que entre queixalada i queixalada es queixa que darrerament ha guanyat pes. Potser es gasta en bons àpats el que no es gasta en noves tecnologies, perquè el seu mòbil és un... Blackberry. Han llegit bé, un Blackberry que mostra amb més orgull que resignació tot exclamant «sóc un vintage». Assegura que inclús les seves filles es riuen d'ell per utilitzar aquest estri quasi antediluvià. Explica, de totes maneres, que no es troba sol al món, que n'hi ha d'altres com ell. Qui sap si formen una secta: «només conec tres persones més que tinguin un Blackberry: Josep Rull, Jordi Turull, i la secretària general del grup liberal del Consell d'Europa, amb qui treballo sovint». Aprofita inclús per fer una mica de propaganda, en un intent de fitxar nous adeptes a la causa: «la Blackberry va molt bé per escriure i per respondre correus, sovint ni obro l'ordinador».

I fa bé de no obrir-lo. A petició del cronista ensenya la seva tablet... amb la pantalla totalment esquerdada. «Es que em va caure a terra», explica.

No només estalvia en noves tecnologies. Assenyala que disposava de pis de lloguer a Madrid però que l'ha «desllogat» durant tres mesos en considerar la despesa supèrflua si ell es troba aquí.

Té compte a Instagram des que ha començat la campanya electoral, i ja en tenia d'abans a Twitter -té més de 3.000 seguidors- i a Facebook, xarxa en la qual va patir una mala experiència: algú va crear una pàgina fent-se passar per ell. Xuclà, olotí abans que diplomàtic, ho explica de manera molt més entenedora: «un cabró em va suplantar la personalitat». Si algú dubta de quin Xuclà és l'autèntic, ho té fàcil: el fals té la cara que Homer Simpson.

El polític gironí va demanar a un responsable de premsa de Convergència que se n'ocupés, però de moment -al menys el dia que fèiem l'entrevista- encara no ho ha fet, i el mateix Xuclà reconeix que amb la murga de la campanya «no me n'he ocupat gaire».