El Senat, com a segona cambra, passa desapercebut. Però a les urnes s'està produint un fenomen interessant: hi ha un augment sensible del vot nul i, sobretot, en blanc per a l'elecció al Senat. El nul, sens dubte, porta la marca de la complexitat que segueix arrossegant el procediment de votació de la papereta salmó: marcar les caselles dels tres senadors als quals un dóna suport (també val a marcar només un o dos), que poden ser de partits diferents.

El vot en blanc respon a una estratègia que en els últims comicis, els de 2011, es va disparar: un cop de puny sobre la taula dels electors que responen a la crida d'iniciatives crítiques com la campanya «Senat en blanc», que el 2011 va fantasiar amb que tots els sobres salmó s'obrissin en el recompte electoral i estiguessin buits, amb vot en blanc, per llançar el missatge que «els espanyols no volem senadors».

Les xifres són considerables. en les últimes eleccions generals va haver-hi 21.245 electors gironins que van votar en blanc al Senat, un 7,34% del cens. Gairebé tres vegades més que en les anteriors eleccions. Contrasta també amb el comportament en blanc del congrés. En les mateixes Generals de 2011, el vot en blanc dels gironins al Congrés es va quedar en 5.572paperetes, l'1,82 % del cens. Es a dir, gairebé cinc vegades menys que els vots en blanc al Senat.

No és un vot d'empipament al sistema, sinó molt específicament dirigit a la cambra alta. A Espanya, el total de vots en blanc al Senat en les passades Generals va ser del 5,4 %, gairebé 1,3 milions d'espanyols. A la demarcació de Girona, aquest registre del 7,34% de vots en blanc al Senat és un rècord absolut. Només en les eleccions de 1982 s'havia superat el 5% aquest vot protesta o crític.

Un detall interessant és que la crítica específica al Senat mai es manifesta en forma d'abstenció. Són poques les persones que llancen el sobre blanc (al Congrés) sense introduir també en l'urna del costat el sobre salmó (al Senat). Pràcticament en totes les eleccions el percentatge d'abstenció ha estat gairebé el mateix. Excepte en els penúltims comicis, amb lleugeres diferències: el 2008, la participació al Senat va ser dos punts i mig més gran que al Congrés.

En el vot nul succeeix una curiositat. En 2008, els nuls al Senat van ser el 3,36% en la provínica de Girona, el triple que al Congrés (0,81%). Alarmats per aquesta diferència, derivada de les dificultats a l'hora de votar correctament amb aquesta papereta salmó d'elecció directa i de gran grandària, el Senat va crear una comissió, va reclamar informes i va consultar amb experts per dissenyar una nova papereta més fàcil de manipular. Es va estrenar el 2011. El resultat va ser pitjor que abans de renovar la papereta: el 5,07 % dels gironins; a Espanya va arribar al 3,7% i més de 900.000 vots nuls. Gairebé el doble de nuls que en les eleccions anteriors i tres vegades més que el vot nul registrat en les eleccions al Congrés. Conclusió: el 12,41% dels electors gironins al Senat van votar nul o en blanc en les passades eleccions. I res apunta al fet que el ritme del vot crític a la cambra alta es redueixi a una institució que no s'ha reformat.