Com s'emmarca la fi del bipartidisme a Espanya dins el context europeu? Es tracta d'un corrent majoritari o bé aquest estat obre un nou camí? Doncs depèn dels països que s'observin.
El politòleg Lluís Orriols assenyala que Espanya és "una excepció" dins del sud d'Europa, ja que països com Itàlia o Grècia ja han anat veient com es trencava el bipartidisme. "Mentre que en les últimes dècades Europa ha patit un procés de fraccionament cap al sistema de partits, a Espanya continuava la concentració cap al bipartidisme", explica. Si els resultats d'aquesta nit confirmen la fi del bipartidisme, doncs "Espanya anirà en la mateixa direcció que els països europeus".
Partits massa "verticals"
El consultor Pau Canaleta, en canvi, assenyala que la fi del bipartidisme va molt lligada a la incapacitat dels partits de regenerar-se. "Quan els partits tradicionals tenen mecanismes per regenerar-se, el bipartidisme es manté", explica. I afegeix: "En canvi, aquí a Espanya els partits sempre han estat molt verticals, sense capacitat de renovació, i per això n'han hagut de sortir de nous".
I si bé admet que en països com Alemanya, França o el Regne Unit s'han fet intents per trencar el bipartidisme, aquest encara no s'ha aconseguit esmicolar del tot. A França, per exemple, el Front Nacional de Le Pen fa temps que lluita per fer-se un lloc entre els dos "grans", però encara no ho ha aconseguit: malgrat guanyar la primera volta de les darreres eleccions regionals, en la segona va perdre en totes les circumscripcions.
