El PP va aconseguir guanyar ahir les eleccions generals, però va quedar molt lluny de la majoria absoluta. El PSOE va obtenir el seu pitjor resultat de la història i va quedar amb poc més de 90 escons. La fi del bipartidisme el va certificar l'ascens de Podem i les seves aliances territorials i també Ciutadans. Malgrat tot, l'escenari que queda després dels comicis d'ahir deixa molt en l'aire la governabilitat del país i obligarà a pactes molt complexos.
El Partit Popular de Mariano Rajoy havia obtingut 186 diputats el 2011 i ahir va perdre gairebé 70 representants. Aquest resultat, malgrat que va guanyar el seus adversaris, es va produir per la pèrdua de gairebé 4 milions de vots. Els populars van sumar uns set milions de paperetes que els van permetre arribar al 28% de suports que ja intuïen els sondejos a peu d'urna. A més, els populars van mantenir una ampla distància amb els socialistes, que es van quedar amb poc més de 5,5 milions de vots. Malgrat el consol de guanyar, el PP registra el seu pitjor resultat des de fa 20 anys. Els populars van conservar feus com Castella-Lleó i Castella la Manxa i van aconseguir ser primer a València i Madrid, però amb una gran pèrdua de votants.
El PSOE va seguir perdent suports respecte del 2011. A més de perdre gairebé una vintena de diputats també va cedir més d'un milió i mig de vots, en el que suposa els pitjors resultats del socialisme des del retorn de la democràcia a Espanya. En el seu compte positiu, poden apuntar l'àmplia victòria a Andalusia. El PSOE hauria obtingut 23 diputats a Andalusia, tres més que el PP, que aconseguia retenir-ne 20, i per davant de Podem, amb 10 escons, i Ciutadans, amb 8, amb un 96% dels vots escrutats. Per províncies el PSOE guanyava en totes excepte a Màlaga i Almeria, on el PP fa seu el triomf. També van obtenir la victòria a Extremadura. Per afegir al balanç negatiu, la pèrdua de vots socialistes ha estat més gran que la que va haver-hi en les eleccions municipals i autonòmiques del passat mes de maig, quan Podem i Ciutadans ja van participar-hi.
La notícia destacada de la nit va ser l'entrada de dues noves forces polítiques, Podem i Ciutadans, amb una significativa presència al Congrés, mentre que la suma de vots PP-PSOE rondaria el 50 per cent. Des de 1982, la suma dels dos grans partits no havia baixat dels dos terços de vots i de 280 dels 350 escons de la Cambra baixa. El bipartidisme toca al seu final i en el proper mandat només tindrà 213 escons.
Podem ha aconseguit una gran implantació al conjunt d'Espanya en poder ser primer força en vots a Catalunya i País Basc i superar als socialistes en territoris importants com Madrid o la Comunitat Valenciana i aconseguir tenir un pes importantíssim a Galícia. De la mateixa manera que En Comú Podem a Catalunya, l'aliança En Marea va ser la força més votada, a Vigo, on el socialista Abel Caballero va obtenir en les eleccions municipals del 24 de maig una folgada majoria absoluta. La coalició formada per Podem, En Marea, Anova i EU va depassar la frontera dels 55.000 vots, 10.000 més que el PP, pràcticament la xifra amb què els populars avantatgen els socialistes.
A més, cal sumar-hi, com a exemple, que Podem va trencar amb l'històric bipartidisme en les eleccions generals a Extremadura, en aconseguir irrompre amb un diputat per la província de Badajoz, mentre que el PSOE aconseguia cinc escons -un més que el 2011- i el PP perdia dos dels sis que tenia.
La importància dels resultats també es reflecteix en el resultat del partit d'Albert Rivera. De fet, el quart partit en disputa, Ciutadans, també supera la barrera dels 30 seients, una xifra mai aconseguida per cap partit més enllà del bipartidisme. Les enquestes apuntaven que arribaria als 40 escons, però els primer recomptes li donaven fins a deu escons menys. Un exemple va ser Múrcia, on Ciutadans es va convertir en tercera força, per davant fins i tot de Podem i va aconseguir dos escons. El mateix resultat es va donar a Canàries, on va aconseguir arrabassar dos representants al bipartidisme del PP i el PSOE. El partit d'Albert Rivera va poder aprofitar la seva estratègia i malgrat que va obtenir un mal resultat en entorns rurals durant l'escrutini de la nit va patir una impressionat remuntada en escons.
En l'escrutini, els van seguir ERC amb 9 escons i un 2,3% dels sufragis; Democràcia i Llibertat amb 8 i un 2,2%; EAJ-PNB amb 6 diputats i un 1,2%; IU-Unitat Popular, amb 2 i un 3,6%, i EH Bildu amb 2 escons i un 0,8% dels vots. I finalment, Coalició Canària va aconseguir un diputat i un 0,3% dels vots.
Les grans ciutats, pel canvi
El PP es manté com a partit més votat en la major part de les grans ciutats espanyoles, però pateix un gran desgast, que, al costat del dels socialistes, permet a Podem i Ciutadans utilitzar aquestes places com a punta de llança per a la seva entrada al Congrés. Les victòries del PP s'aconsegueixen a costa d'una important sagnia de vots, especialment notable a Madrid i València, dos dels seus principals graners de vots.
El PSOE també va patir importants patacades en les grans ciutats, encara que menys evidents en nombre que els mals resultats del PP, però va arribar a ser desbancat fins al quart lloc en places com Madrid, València o Múrcia, un fet que s'anticipava en les eleccions municipals. Per contra, Podemos entra amb força a les principals capitals, amb percentatges de vot que superen el 20%, i desbanca en gairebé totes elles als socialistes, mentre que Ciutadans, a certa distància del partit de Pablo Iglesias, també obté una bona collita de vots a les capitals.
