I ara què?

21.12.2015 | 08:26

Els resultats d'aquestes eleccions generals fan preveure unes difícils i complicades negociacions per elegir president i formar govern. És com si el mal d'una Catalunya abocada a sotmetre's als designis de la CUP s'hagin contagiat i ara es transmetin més enllà de l'Ebre per fer més ampli i heterogeni el vodevil postelectoral.

I ara què? Aquesta és la pregunta que avui segur que es farà molta gent que ahir va anar a votar. Ara tocarà iniciar un procés de negociació que no sembla fàcil perquè les distàncies, els compromisos i les promeses fetes en el fragor del combat electoral pesen molt. El PP ha tingut una amarga victòria i és possible que pugui governar amb l'ajuda de Ciutadans però tornar tenir Mariano Rajoy al davant de l'executiu segur que aixecarà ampolles. L'actual vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría pot esdevenir l'opció B, la "tapada" en un possible pacte per formar govern? Tot és possible perquè totes les fórmules estaran damunt la taula dels possibles pactes.

El que sembla força clar és que a Catalunya la gent ha votat canvi i ho ha fet atorgant majoritàriament el vot a la força lila d'esquerres En Comú Podem. Han guanyat pescant vots dels caladors socialistes i ho han pogut fer perquè el PSC s'ha guanyat a pols la davallada que ha patit. Segur que ningú no dimitirà per aquests resultats que són els pitjors de la història d'aquest partit però algú ho hauria de fer. Però si el PSC ha de lamentar, i molt, la pèrdua de vots, tampoc no deuen estar massa satisfets les host de Convergència Democràtica, ara sota les sigles DL. Han estat superats per ERC i, per tant, el seu lideratge en això que se n'ha vingut a anomenar "procés" queda força tocat. Afectarà el debat de la investidura d'Artur Mas com a president de la Generalitat? Tenen la paraula els de la CUP en l'assembla que celebraran el diumenge 27 a Girona, però és evident que malgrat faltin a la seva paraula durant la campanya "plebiscitària" i li donin el seu suport, el lideratge de Mas ha perdut empenta, força i convenciment.

Sí que ha guanyat, en canvi, el reforçament d'una altra idea del procés que no és ni la de DL ni la d'ERC. És la que defensava el dret a decidir, l'aposta per un pacte que pugui facilitar la celebració d'un referèndum vinculant sobre el futur de Catalunya. Oriol Junqueras, en un dels darrers mítings de campanya, blasmava contra aquesta proposa de Podem perquè a parer seu ja era quelcom superat. Doncs el poble de Catalunya ha parlat i ha dit que no, que ha cregut més en la paraula i projecte de Pablo Iglesias que en la brúixola que ens havia de portar a Ítaca.

El procés ara mateix està estancat, sembla que no es troba el nord, i segurament, molta gent ha pensat que malament rai poden parlar d'arribar a la independència si ni tan sols poden formar un govern autonòmic. Però si Rajoy torna a la Moncloa i, ara com ara, és qui en té més números, aleshores, les forces independentistes que ara son minoria poden passar a ser una majoria en aquest dissortat país nostre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema