La nit no ha acabat, però hi ha pronòstics acomplerts: consolidació de la pluralitat política, victòria de l'esquerra radical a Catalunya -amb una sorpresa: per primera vegada, amb la Dolors Terrades, té un diputat a Girona-, i la del PP a l'Estat i a la majoria de províncies. No és un tema menor: tindrà més de 117 diputats -possibilitat de bloquejar qualsevol reforma constitucional- i la majoria absoluta, o quasi, del Senat. Una Cambra que tothom tracta d'inútil per redundant, però que ara pot demostrar per a què la volien UCD i AP i per què el PP no l'ha volgut eliminar mai: per garantir la sobrerepresentació dels sectors més conservadors i poder bloquejar les reformes més democratitzadores.

I altres pronòstics, no: No hi ha sorpasso, el somni de Julio Anguita heretat per Iglesias. El PSOE ha quedat segon en vots i escons, i Podem, amb els seus aliats territorials, tercers. El resultat hauria de consolidar Pedro Sánchez. No és el moment de l'ambició i el caïnisme, sinó de la intel·ligència. Els nous partits són els seus líders, indiscutibles i no discutits. La debilitat del PSOE ha estat, en gran mesura, els dubtes interns sobre el líder.

Aquestes eleccions signifiquen la recuperació, insuficient encara, de l'esquerra. Pot variar d'algun escó, però amb el 96% escrutat empaten a 15 de la majoria. I PSOE, Podem i IU, sumats, superen PP i C's en quasi un milió de vots. PNB i Coalició Canària són insuficients i la renúncia d'ERC i de Mas a participar a la política espanyola els impedirà intervenir positivament i negociar un sistema de finançament més adequat i una legislació que aprofundeixi a l'autogovern. Els resultats poden ser molts. Depenen de la intel·ligència dels actors. El PP tindrà eines per bloquejar l'acció dels altres units contra ell, però sol no va enlloc. És possible una àmplia aliança per regenerar Espanya, renovar l'Estat en profunditat i impulsar polítiques de democràcia social i econòmica? Tres ho prometien. I han rebut la confiança majoritària.