Res serà com fins ara

22.12.2015 | 07:02
Res serà com fins ara

El resultat de les eleccions de diumenge ens diu que han estat les eleccions més importants a Espanya des de 1977 i, si voleu, des de 1982. L'any 1977 UCD va aconseguir 165 diputats, el PSOE 118, el Partit Comunista d'Espanya més el PSUC 20 i Alianza Popular (AP) 16. L'any 1982, UCD va patir una sonada derrota, va passar quasi a desaparèixer i AP en va aconseguir 107, mentre el PSOE va arribar al seu sostre històric de 202 diputats i el PCE havia implosionat i va passar a 4. Des d'aquells dies i fins diumenge passat, els dos grans partits es van anar tornant al govern sense massa daltabaixos.
El resultat de diumenge ens diu que el PP ha perdut 3,5 milions de votants. En un país normal Mariano Rajoy hauria dimitit la nit electoral. Les empreses de l'IBEX 35 sabien que tantes maldats del PP durant els darrers quatre anys no sortirien gratis. Van crear un nou partit -a Espanya, Ciutadans és pràcticament nou- amb la idea de ser la crossa del PP. No els ha sortit bé. Cal dir, però, que en cas que la suma de PP i Ciutadans els permetés aconseguir majoria absoluta, el PP hagués passat per un viacrucis. Ja no serien possibles els «finiquitos en diferido» sense dimissions i haguessin hagut de fer igualment una reforma electoral.
El PSOE està en una difícil conjuntura. Alguns comentaristes diuen que encara ha aguantat força. Depèn de com es miri. ?L'any 2008 va aconseguir 11 milions de vots i fa quatre anys en va perdre quasi 4, una enorme patacada. En uns quatre anys horríbilis del PP ha aconseguit perdre encara 1,5 milions de vots més. En qualsevol país normal Pedro Sánchez hauria dimitit la nit electoral. Però el PSOE té un repte, una cruïlla els propers dies: o fa un gir espectacular o pot ?desaparèixer d'aquí a quatre anys com el PASOC. El PSOE s'ha convertit en un partit de gent gran i d'ambient rural. I què hi ha de mal, us podeu preguntar? Doncs res, només que un partit d'esquerres que no estigui ben implantat en les grans ciutats i en les franges juvenils, té els dies comptats. L'enquesta del CIS deia que Podem guanyava en la franja 18-60 anys.
I per fi arribem al que significa la irrupció en la política institucional del 15-M. Quan uns milers de joves van irrompre a les places de Catalunya el 15-M de 2011, la major part de gent va minimitzar el fenomen: són només quatre joves, és una foguerada fugissera, etc. Aquest fet va anar acompanyat de la gran victòria electoral del PP el mateix 2011. En un món on la gent té memòria de peix i li sembla viure en un AVE no van atendre al fet que els fenòmens sociològics necessiten temps per quallar. En la darrera jornada de la UPEC hi va haver una taula entre Xavier Domènech i Íñigo Errejón, els dos acabaven de publicar sengles llibres sobre el gramscià concepte d'Hegemonia. En acabar un participant va venir i em va dir: «Serrano, hi ha coses en les quals no estic d'acord amb ells, però ara veig que arribaran molt lluny, són molt bons». Aquell dia Errejón va explicar que estaven utilitzant la tàctica del blitz, és a dir anar ràpid darrere les files enemigues i ocupar espais. Han aconseguit més de 5 milions de vots a 340.000 vots del PSOE. Imagineu si IU hagués sumats els seus 900.000 a Podem.
El PSOE ha de ser valent i intentar un govern amb Podem i ERC. Això passa per assumir un referèndum i fer polítiques socialdemòcrates, qualsevol proposta de mantenir al poder Rajoy serà un suïcidi.
Quina brillant idea que van tenir Felip Puig i Artur Mas quan van ordenar desallotjar de forma brutal la plaça Catalunya pel maig del 2011. Al cap de quatre anys aquells joves van assaltar l'Ajuntament de Barcelona i poc més tard han guanyat les eleccions generals. Per cert CDC, ara Democràcia i Llibertat, perd la meitat de vots d'1 milió a 500.000, en un país normal Mas hauria presentat la dimissió. I Unió desapareix. Duran en un país normal...
En Comú Podem han aconseguit 924.000 vots. Han batut el rècord d'un partit a l'esquerra del PSC de la història de la democràcia, el PSUC l'any 1977 només en va treure 558.000. Per acabar una frase del català vencedor de la nit de diumenge i potser el millor ideòleg de la plaça Catalunya, Xavier Domènech: A Catalunya «les resistències tendeixen a prendre forma de moviments de dignitat nacional». Res serà com fins ara.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema