CiU ha guanyat a les comarques gironines gairebé totes les convocatòries electorals de les generals, excepte les convocatòries de 1979, 2004 i 2008. En les darreres eleccions generals de 2011, CiU tornava a ser la primera força a la demarcació i a més va recuperar el tercer escó que havia perdut el 2000. En l'última convocatòria, el PSC va perdre dos escons i va baixar a la segona posició amb 64.851 vots, un 21,42% del total. Aquests són els pitjors resultats del partit a la demarcació gironina fins ara. El 2011, el PP va recuperar l'escó que havia tingut el 2000 amb un total de 48.800 vots (16,12%) i va deixar de ser així l'única circumscripció de l'Estat on els populars no tenien representació. Esquerra Republicana va mantenir l'escó que tenia amb 32.582 vots (10,76%).
El PSC havia estat la força més votada a Girona el 1979, amb Ernest Lluch, seguida per la UCD de Josep Arnau. CiU només va poder portar a Madrid Ramon Sala. El PSC també va guanyar l'any 2004 i el 2008, el seu millor resultat. Aquell any, CiU va quedar a poc més de 41.000 vots dels socialistes, que van obtenir tres escons.
Amb els resultats de 2011 els nacionalistes van recuperar la primera posició en les eleccions generals, cosa que no passava des del 2000. La representació de CiU al Congrés la van protagonitzar en l'últim mandat els diputats Jordi Xuclà, Montse Surroca i Carles Páramo.
Els socialistes van aconseguir el 2008 131.994 vots, i el 2011 en van obtenir 64.851 vots, passant del 39,33% al 21,42% en representació. El diputat del PSC a Girona ha estat Àlex Sàez.
Pel que fa al PP van aconse?guir representació per Girona, cosa que només havia aconseguit una vegada l'any 2000 i que va perdre en els següents comicis del 2004. El 1982 Alianza Popular també va obtenir un escó. Amb la recuperació d'aquest diputat, Girona deixava de ser l'única circumscripció sense representació dels populars al Congrés.
Per la seva part, ERC-RCat mantenia el 2011 l'escó que tenia des del 2008 i se'l disputava fins l'últim moment amb el PSC. En tota la història, ERC només havia obtingut representació a Girona el 2004 amb dos diputats i el 2008 amb un. La llavors nova cap de llista per Girona, l'exalcaldessa de Ripoll Teresa Jordà va retenir la cadira del 2008, tot i perdre vots i passar dels 44.030 (13,19%) als 32.582 de 2011.
A la circumscripció de Girona, des de mitjan anys vuitanta es produïa el mateix resultat, en escons, de 3 a 2 favorable a CiU, davant el PSC. Això no va canviar fins l'any 2000.
Però un dels moments clau van ser les eleccions del 3 de març de 1996, quan Convergència i Unió va obtenir 135.882 vots (41,51%); el PSC, 119.106 (36,38%). Val a dir que el PSC pràcticament va tocar sostre a les eleccions generals del 1996 quan va obtenir els millors resultats de la seva història a les comarques gironines, superiors fins i tot als del 1982. L'any de la gran victòria socialista de Felipe González, el PSC va aconseguir 91.208 vots (33,5%), quasi 18.000 menys. Però en l'any que acabaria portant Aznar al govern, el1996, els discursos de López de Lerma (CiU) i De Puig (PSC) van centrar-se a atacar el PP. Això va significar que els dos partits obtinguessin uns excel·lents resultats -el Partit dels Socialistes de Catalunya va resultar-ne el més beneficiat, a costa també d'ERC, que va perdre 3 punts- i que el PP perdés un punt respecte del 1993 malgrat pujar a tot Espanya. Això va fer que al seu primer intent seriós, els populars quedessin fora.
L'empat de CiU i PSC
Els següents comicis, amb Aznar ja instal·lat a la Moncloa, van comportar el trencament, ara sí, de l'eterna dualitat entre CiU i PSC a les comarques gironines. Per primer cop, el Partit Popular va obtenir representació parlamentària a la demarcació de Girona, l'única de l'Estat espanyol que fins llavors se li resistia. Els resultats de les eleccions van deixar Girona amb dos escons per a CiU, dos per al PSC i un per al PP. Convergència i Unió va tenir un percentatge de vot del 41,05%, el PSC d'un 28,38%, el PP amb un 15,93 i ERC amb un 8,65% dels vots es va quedar sense representant a Madrid per les comarques gironines.
El 2004 es va produir una gran novetat. La demarcació de Girona passava a tenir un escó més en disputa -van augmentar de cinc a sis- La intenció del PP d'Aznar era aprofitar aquest increment per mantenir el diputat a Girona que va rescatar després de 14 anys sense.
La sorpresa, però, arribaria per a totes les formacions amb un resultats inusuals. El PSC trencava l'hegemonia de CiU a Girona i el PP es queda sense diputat. Els electors gironins van decidir donar 2 diputats al PSC, la força més votada, 2 a CiU i 2 més a ERC. I la participació va ser espectacular amb un creixement de 12 punts. La mateixa onada que va portar la majoria absoluta al PP i el seu diputat per Girona se la va endur i va fer un pas enrere.
Així, Girona tornava a ser l'única circumscripció electoral de l'Estat on el PP no obté representació. Els populars han tornat als resultats de 1993 i 1996. Els socialistes començaven un cicle que es va allargar fins els passats comicis, on CiU va recuperar el lideratge.
