El resultat electoral de diumenge ha provocat tal fragmentació del Congrés dels Diputats que lligar pactes d'investidura i de govern pot ser una feina realment complicada. Anem a veure quines són les combinacions possibles tant per investir com a president el cap de la llista més votada, Mariano Rajoy, com per investir un candidat d'esquerres com a possible alternativa.

El president del govern espanyol és investit pel Congrés per majoria absoluta en primera votació o per majoria simple en segona votació. Majoria simple vol dir que els vots a favor superen els vots en contra. Si ningú no té majoria absoluta, com és el cas, s'han de buscar pactes que garanteixin una de les dues majories: o bé majoria absoluta, o bé que els vots en contra siguin menys que els vots a favor perquè algú s'ha abstingut.

La gran coalició i la doble abstenció

L'opció més clara i amb una majoria més àmplia seria la que sortís d'un pacte entre el PP i el PSOE (opció 1 del gràfic). Junts sumarien 213 diputats, molt per sobre dels 176 de la majoria absoluta. A Alemanya funciona un pacte de govern entre el centredreta d'Angela Merkel i els socialdemòcrates de l'SPD. Amb un pacte així és indiferent si la resta de grups vota a favor, en contra o s'absté.

Si aquest pacte no s'aconsegueix, l'altra manera clara que Rajoy sigui investit és que el PP voti a favor seu en segona votació mentre tant el PSOE com Ciutadans s'abstinguin (opció número 2 del gràfic). En aquest cas, la investidura està assegurada perquè la resta de grups (Podem, IU i els autonòmics) sumen com a màxim 97 diputats, menys que els 123 del PP i, per tant, els vots en contra sempre seran menys que els vots a favor.

Si el PSOE vota en contra

Ara bé: què passa si el PSOE decideix votar en contra de la investidura, i en aquest vot coincideix amb Podem i amb els dos diputats d'Izquierda Unida? En aquest cas hi ha tres possibilitats, una en què Rajoy és investit i dues en que no.

Rajoy és investit si Ciutadans reacciona i es decideix a votar a favor de Rajoy per parar els peus a Podem. Però amb això no n'hi ha prou, ja que cap dels dos blocs no té majoria absoluta. La balança es pot decantar al sector dels partits autonòmics: nacionalistes catalans i bascos i regionalistes canaris. Un total de 26 diputats. Si en aquest grup de 26 diputats els vots en contra de la investidura son, com a màxim, un més que els vots a favor, Rajoy encara és investit (opció número 3 del gràfic). Però si els vots en contra són dos més que els vots a favor, o una diferència superior, llavors Rajoy no és investit, ja que el total de vots a favor no superen els vots en contra (opció 4 del gràfic).

Finalment, Rajoy no és investit si, malgrat la coincidència de les esquerres per votar en contra, Ciutadans s'absté. En aquest cas és igual el que facin els partits nacionalistes (opció número 5 del gràfic).

Quines combinacions s'han de donar perquè dins del grup dels autonòmics es produeixi un resultat favorable o contrari a la investidura? Com que es tracta de cinc candidatures, i cadascú té tres opcions -a favor, en contra, abstenció- les combinacions són moltes: un total de 243 possibilitats. Però és important assenyalar que els dos catalans, Esquerra i DL (Democràcia i Llibertat) sumen 17 dels 25 diputats, de manera que si es posen d'acord la seva decisió decanta el resultat cap a un costat o cap a l'altre.

Un pacte d'esquerres

Els catalans també tenen a les seves mans marcar la diferència en el cas que Rajoy no fos investit per molt que ho provés, i les esquerres espanyoles intentessin sumar forces per a un candidat del seu gust, fos Pedro Sánchez o un altre. En aquest cas, cal comptar que tindrien el suport d'Izquierda Unida i el vot en contra de Partit Popular i Ciutadans.

Com que no arribaria a la majoria absoluta, el pacte d'esquerres necessitaria vots del sector dels autonòmics. Li caldria que des d'aquests sector li arribessin tres vots més a favor que en contra (opció 6 del gràfic), ja que si la diferència fos de dos vots o menys, o si guanyessin els vots en contra, la investidura no tindria lloc (opció 7 del gràfic). I, igual que abans, la suma d'Esquerra i Democràcia i Llibertat marcaria la diferència, ja que suma quatre diputats més que els altres grups i per tant decantarien la votació si s'ho proposessin.

En el cas que no es posin d'acord, les combinacions, com ja hem apuntat, són moltíssimes.