L'aliança Units Podem és pràcticament l'única novetat que ens porten les noves eleccions del 26-J i el factor que pot moure el resultat. Malgrat l'eufòria que transmeten des de Podem i IU, animats per les enquestes que els posen per davant dels socialistes, el que sembla segur és que qui de debò decidirà és el 30 o 40 per cent de votants que encara no tenen clar cap a on inclinar la balança.
De moment, i amb l'objectiu comú de treure el PP del govern, Podem i IU han posat en segon pla molts dels senyals d'identitat que no van voler perdre el 20D, i han forjat aquesta unió tàctica amb la qual creuen que, ara sí, ha arribat la seva hora.
Lluny ha quedat el cop de porta i el "no, gràcies" amb el qual el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, va acomiadar el líder d'IU, Alberto Garzón, al desembre.
Ara, això s'ha transformat en un continuo agraïment a la generositat dels qui han reconegut el partit morat com l'"eix articulador" del que pot ser una majoria nova.
Els de Pablo Iglesias, que també disposen d'enquestes internes, donen per fet el desitjat sorpasso al PSOE, tant en vots com en escons, i ara fixen la seva mirada en el PP, a qui es dirigiran com a principal adversari en aquesta campanya electoral mentre estenen la mà als socialistes, però ja "d'igual a igual".
Saben que no hi haurà majories absolutes i que solament podran governar en aliança amb "la vella socialdemocràcia", l'espai de la qual vol ocupar Iglesias, que veu el PSOE com un "aliat necessari" i com l'"àrbitre" que haurà de decidir el resultat del partit, és a dir, si hi ha govern amb el PP o amb Podem. Només veuen aquestes dues opcions.
Hauran de tenir en compte també que pot haver-hi una part del vot que van arrabassar al PSOE el 20-D descontent amb l'actuació dels morats en les negociacions per formar govern. Fins i tot, qui encara no hagi assimilat alguns dels plantejaments d'Iglesias demanant butaques en el Consell de Ministres i les seves al·lusions a la calç viva durant el debat de la investidura fallida del socialista Sánchez.
