A la recerca del vot desertor

El PP considera que aquesta campanya serà més decisiva que l'anterior del desembre i buscarà principalment recuperar els vots dels "infidels" que van donar suport a Ciutadans i seguirà l'estratègia d'atacar la formació taronja.

10.06.2016 | 07:21
A la recerca del vot desertor

El Partit Popular busca el 26 de juny una victòria electoral que superi la de desembre i reforci la legitimitat que ja reclama davant els seus adversaris per mantenir Mariano Rajoy en la Moncloa, i per a això s'ha llançat a la caça del vot desertor.
Tota la campanya dels populars, des dels llocs triats que visitarà Rajoy fins als lemes i els missatges tenen un doble objectiu: recuperar els votants que els van anar infidels amb Ciutadans i reconquistar aquests decebuts que al desembre preferien l'abstenció abans de votar-los com sempre.
Encara que la majoria de les enquestes auguren una millora per al partit, en la cúpula del PP regna la prudència i fins i tot l'escepticisme, perquè creuen que els vots encara no s'han mogut prou al seu favor. En necessiten molts més.
Per això coincideixen tots els dirigents consultats que aquesta campanya electoral serà, potser, encara més decisiva que l'anterior. Neguen els estrategues populars que això signifiqui polaritzar entre dreta i esquerra, entre ells i Podem, però la veritat és que els missatges de Rajoy i els seus dirigents en les últimes setmanes van en aquesta línia: amb prou feines parlen del PSOE i se centren més a advertir dels perills que pot portar un govern en el qual el partit de Pablo Iglesias tingui poder.
Però no és l'únic enemic, perquè el PP té en les urnes un altre rival que abans del 20 de desembre esperava tenir com a aliat i del qual ara està més allunyat que mai: Ciutadans.
El pacte postelectoral que Albert Rivera va fer amb el líder socialista, Pedro Sánchez, serveix als populars per buscar a aquests votants que en el seu moment van donar suport a C's com a càstig al PP però que no vol de cap manera que torni el PSOE. La idea és presentar Ciutadans com un partit sense una ideologia definida, que dóna cop de volant i que, en paraules d'un membre de la cúpula del PP, "s'ha diluït i quedat sense discurs". A més hi ha una qüestió purament matemàtica.
Segons els càlculs de què disposa el PP, hi ha fins a nou províncies en les quals l'últim diputat a repartir al desembre se'l va quedar Podem perquè Ciutadans no va aconseguir suficients vots. Si ara el PP aconseguei x recuperar alguns d'aquests vots de Ciutadans podria sumar més escons i arrabassar escons al partit d'Iglesias. Coses de la Llei D'Hont.
Encara que serà dura l'ofensiva, el PP sap que podrà necessitar C's després de la cita amb les urnes, per aquest motiu amb les crítiques se segueixin barrejant les invitacions al diàleg. I on queda el PSOE en aquest joc d'estratègies del PP? Doncs precisament en aquesta insistència per la gran coalició. Asseguren els populars que malgrat les successives negatives de Pedro Sánchez segueixen disposats a buscar un gran acord amb el que, de moment, és el segon partit del país.
Però estem en campanya i de moment no toca parlar. Així que encara que el PP aparenta no tenir el PSOE en primera línia de foc per disparar, seguirà colant entre els seus missatges l'advertiment que Espanya no pot tornar a la situació en què va quedar després dels últims governs socialistes. Tres enemics, tres ofensives. Però per a tots ells hi ha un mateix retret que ha servit al PP per construir el seu discurs d'aquesta campanya. El retret, el que els altres treballen amb l'únic objectiu de desbancar a Rajoy; el discurs, el que enfront dels d'"en contra" el PP és el partit "a favor". I amb aquest lema es llancen Rajoy i el seu equip a buscar vots perduts. No serà fàcil per moltes raons. Entre elles, que la corrupció ha seguit afectant al partit.
El líder del PP deixarà que siguin altres dirigents els que parlin de temes espinosos que concerneixen el partit o els que ataquin al PSOE pels seus propis casos, com els ERE andalusos i el recent processament dels expresidents autonòmics Manuel Chaves i José Antonio Griñán.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema