El nou Govern, a més, haurà de prendre mesures fiscals per complir amb els objectius de dèficit públic compromesos amb Brussel·les, que ha concedit un any addicional per situar-lo per sota del llindar del 3% del PIB -pendent de ratificar pel Consell Europeu- i que decidirà al juliol si multa Espanya per haver-ho incomplert en gairebé un punt percentual en 2015 (5% del PIB enfront del 4,2%).
L'any addicional de marge que dóna la Comissió Europea (CE) té com a contrapartida que es facin ajustos en dos anys per valor de més de 8.100 milions d'euros (0,75% del PIB) per abaixar el dèficit al 3,7% del PIB el 2016 i al 2,5% el 2017.
La clau estarà en si el Govern actua pel costat de la despesa o dels ingressos, o si no fa cap de les dues coses i fia la correcció del dèficit a aquest efecte de la recuperació econòmica i d'uns baixos tipus d'interès.
No obstant això, el creixement econòmic començarà a desaccelerar-se lleugerament aquest any conforme vagin perdent manxa els elements transitoris que han estat impulsant l'economia, com l'abaratiment del petroli, la depreciació de l'euro o la política monetària expansiva del Banc Central Europeu (BCE).
De moment el Govern en funcions ha ajustat en 2.000 milions el pressupost de l'Estat de 2016 i compta amb les mesures addicionals de control de la despesa per 1.500 milions més per part de les comunitats autonòmiques.
L'administració autonòmica, juntament amb la Seguretat Social, són les responsables del desviament de la meta de dèficit de 2015, cosa que ha portat a la posada en marxa dels mecanismes coercitius i de control que estableix la llei d'Estabilitat Pressupostària per subjectar la despesa de les autonomies.
La Seguretat Social, per la seva banda, depèn dels ingressos procedents de les quotes socials dels treballadors per fer front al pagament de les pensions, la principal despesa de l'Estat, que el 2016 es porta 38,5 euros de cada 100 del pressupost consolidat estatal.
Per garantir el pagament de les pensions en uns anys de dèficit de la Seguretat Social, des de 2012 s'han usat 47.201 milions del fons de reserva, la qual cosa ha deixat la guardiola de les pensions en 32.481 milions.
La sostenibilitat futura del sistema dependrà en bona mesura de l'evolució del mercat de treball i dels salaris.
L'ocupació està creixent a un ritme anual superior al 3%, d'acord amb les dades de l'última Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre, segons la qual en els últims dotze mesos s'han creat 574.800 llocs de treball, fins a superar els 18 milions d'ocupats. En paral·lel a la recuperació de l'ocupació ha descendit la població activa, que en l'últim any ha restat 78.400 persones, fins a 22,8 milions. Tres de cada quatre assalariats té una ocupació indefinida i vuit de cada deu treballa a temps complet, mentre que la majoria de les noves ocupacions generades en l'últim any són de caràcter temporal, es creen en el sector serveis i apareixen en totes les comunitats autònomes, menys a Cantàbria.
La creació d'ocupació és lleugerament superior entre les dones, si bé hi ha 1,6 milions menys d'ocupades i una de cada quatre treballa a temps parcial, en la majoria dels casos per cuidar persones en situació de dependència (nens, malalts o persones amb discapacitat).
