Si tot i guanyar les eleccions, Rajoy ha sigut incapaç de formar govern, no hauria de deixar pas?

Qui no ha volgut seure en una taula, no a parlar amb Mariano Rajoy sinó amb ningú del Patit Popular, ha sigut Pedro Sánchez. Quan una persona repeteix disset vegades que no vol parlar amb el PP, és qui té la màxima responsabilitat de no haver arribat a aquesta gran coalició que Rajoy sí que volia. Molts països d'Europa estan governant des de fa temps amb aquestes grans coalicions. La responsabilitat de repetir les eleccions i que no hi hagi govern estable és del senyor Sánchez.

Veuria bé una coalició del PP amb el PSOE, per tant?

Per què no hi pot haver a Espanya, com a altres estats europeus, una gran coalició dels dos grans partits tradicionals, per tirar endavant el país? Rajoy ho ha intentat, però Sánchez no ha volgut, per tant no crec que tingui la talla necessària per governar un país. Rajoy sí que va ser capaç de posar l'interès general per davant de l'electoral, per això va prendre mesures a contracor que anaven contra l'ideari del partit, perquè eren necessàries.

A veure si al final Rajoy nomena successor el número 3 per Girona, com va passar a la Generalitat.

El partit confia en Mariano Rajoy. El seu projecte és el de tots els membres del PP, i de tots els militants i simpatitzants.

Li diu alguna cosa que, per franges d'edat, el PP és qui té els votants més vells?

Els estudis que tenim nosaltres indiquen que en altres franges d'edat també tenim bosses importants de vots. És cert que en la franja de les persones més grans tenim una bona bossa de vots, segurament perquè veuen en nosaltres el partit que millor garanteix el seu futur, o sigui les pensions. El PP ha demostrat que les pensions no es toquen, cosa que no pot dir el PSOE, perquè el senyor Zapatero les va congelar i va fer perdre poder adquisitiu als pensionistes. Nosaltres hem fet el contrari: les pensions no es toquen i pujaran cada any, mai més tornaran a congelar-se ni a abaixar-se.

Vostè és jove, hauria d'estar a Podem.

Segur que no estaré mai a Podem, perquè les seves propostes són totalment contràries al que jo defenso. En termes econòmics, en termes de valors... en tots els termes. No cal anar gaire lluny per veure què passa quan governa algú amb l'ideari de Podem, no cal anar a Veneçuela, n'hi ha prou d'anar a Grècia, que és molt més a prop: pugen els impostos de manera desorbidata, baixen les pensions, la gent surt al carrer perquè no té feina i no arriba a final de mes.

Què indica la frase de Francesc Homs: "Qui no vulgui pols que no vagi a l'era"?

Tenint en compte a què es referia [insults a Sánchez-Camacho en el mercat de Vic], és una de les frases més desencertades que mai ha pronunciat l'Homs. És lamentable que hi hagi polítics, que jo pensava que estaven en un nivell acceptable, que donin cobertura a actes extremistes contra qualsevol persona, sigui de l'opció política que sigui. Una persona com l'Homs, que ha sigut important al govern de Catalunya i que ara encapçala la llista de CDC, deixa molt a desitjar.

Acabarà havent-hi llocs on la gent del PP no podrà anar?

És molt perillós, espero que la cosa no vagi per aquí. A les comarques gironines hem passat moments molt complicats per defensar el projecte del PP. Ens ha costat molt de temps tenir una situació normalitzada a la societat gironina.

No ha canviat, això?

És cert que després d'uns anys de calma, arran d'aquest procés separatista i rupturista que lidera el govern de la Generalitat -amb l'exalcalde Girona al capdavant- s'ha tornat a tensionar la situació. Quan diem que s'està jugant amb la convivència entre els catalans, ells ens tracten d'alarmistes i mentiders, i és al contrari. El que va passar al mercat de Vic, però també el que va passar amb l'agressió a les dues noies de "La Roja" a Barcelona, són resultats d'aquest tensionament que estan fent els independentistes, que estan trencant la convivència a Catalunya.

Hi ha sectarisme a Catalunya?

No sé si és sectarisme, però s'ha radicalitzat. Ho ha provocat aquest tensionament que li deia. Hem arribat al punt que defensar trets comuns amb la resta d'Espanya és ser feixista. I això és molt perillós. Intenten dimonitzar tot el que té a veure amb Espanya i amb els trets comuns de tots els espanyols. I també tot el que té a veure amb el PP, només perquè defensem quelcom diferent a aquest pensament únic que alguns ens volen imposar. Hem arribat al punt que si defenses el compliment de la llei en aquest aspecte, vas contra Catalunya.

Per quina raó el PP treu tant mals resultats a Catalunya i especialment a Girona?

Home, en alguns moments hem tret bons resultats i en altres, dolents. A més, a Catalunya hi ha més forces polítiques i el vot queda més repartit.

Què passarà quan d'aquí a 12 mesos es trobi -potser- a Madrid i de cop, sigui ciutadana estrangera, o sigui catalana?

(Riu) Això no passarà, jo mai no seré estrangera a Espanya. Seguiré essent sempre catalana i espanyola. A en Puigdemont li agrada molt ser president, per tant no crec que d'aquí un any passi res (riu). Però és que a banda d'això, cap gironí deixarà mai de ser gironí, català i espanyol, per més que alguns s'obsessionin a portar-nos cap a un camí que saben que és sense sortida. A mi el que em preocupa és que després de tots aquests anys enganyant els catalans, hi ha gent de bona fe que se'ls ha cregut. I quan hagin de dir que tot el que han promès era mentida, com ho faran CDC, ERC i la CUP per explicar-ho al catalans?

Abans em parlava de l'apocalipsi d'un govern de Podem. I d'un govern de Podem i PSOE en coalició?

Molt malament. Per això és tan important que les eleccions les guanyi el PP amb una majoria prou sòlida per poder formar govern i evitar que s'ajuntin tots els perdedors per anar-li en contra. Iglesias i ?Sánchez són així,van a la contra, només parlen de derogar i de destruir tot el que ha fel el PP. Des de 2011 hem aconseguit capgirar la situació i situar-nos en el camí de la recuperació. Podem i PSOE ofereixen tornar al 2011. Nosaltres oferim arribar al 2020 amb 20 milions de persones treballant, 2 milions més que avui.

El rival del PP és Ciutadans?

El principal adversari és Podem, que segons les enquestes pot fer el sorpasso al PSOE. Representa un govern de radicalitat que no té a veure amb el que defensem nosaltres ni amb el que necessita Espanya.

Què ha canviat en la política des que hi va començar?

La política s'acomoda, es nota sobretot en el món municipal. I em preocupa. Pel que fa a nosaltres, vam passar uns anys que patíem moltes agressions verbals, però això es va anar calmant. I ara ha tornat; ara no és només dur defensar el PP, sinó que qualsevol persona que se sent espanyola ha de tornar a parlar amb la boca petita. Hi ha gent que crida molt; nosaltres no, però això no vol dir que siguin majoria.

Li és igual pertànyer al partit que té més imputats?

No, al contrari. Sóc la que més s'indigna quan surt un cas de corrupció. I si a més és d'una persona que forma part del meu partit, encara més. Sóc molt contundent: qui la fa, la paga. I que retorni el que s'ha endut. Per tant, estic molt orgullosa del meu partit i del president Rajoy, que en els darrers quatre anys ha fet més per lluitar contra la corrupció que en tots els anys que hem passat de democràcia.

Amb «Los tres mosqueteros», Gene Kelly ens va ensenyar que es pot travessar algú amb l´espasa sense deixar de somriure

Albert Soler | Girona

«Los tres mosqueteros» (sic), així, en castellà, que és com de fet la coneix gairebé tothom a Catalunya, és la pel·lícula de Concepció Veray. En realitat, no només és la seva pel·lícula, perquè de la història que va crear Alexandre Dumas, a la candidata popular li agrada el llibre, l´argument, totes es versions que se n´han rodat -vaig oblidar preguntar-li si també la de Cantinflas- i inclús la versió animada «Dartacan i los tres ­mosque­perros». Li agrada, segons assenyala, «per aquest sentit de l´amistat i de treballar tots junts». Qui no coneix l´expressió «Uno para todos, y todos para uno»? Doncs la candidata popular assegura que la intenta aplicar en la seva vida sempre que pot. Desafortunadament per la política gironina, no són pocs els polítics del seu partit, que potser no estaven prou atents durant la projecció del film, que han tergiversat lleugerament el lema dels mosqueters fins a convertir-lo en «Todo para unos».

Un servidor va conèixer els mosqueters gràcies a una versió televisiva espanyola que, per capítols, protagonitzava Sancho Gracia. Veray, que per qüestió d´edat no la va poder seguir, ha procurat veure totes les versions en cinema, i d´entre aquestes la «canònica», és la que va rodar George Sidney el 1948. Amb Gene Kelly en lloc de Sancho Gracia, les escenes d´acció milloraven ostensiblement, i amb Lana Turner en lloc de... en lloc de qui fos, en lloc de qualsevol dona, milloraven també les d´amor. Si Mariano Rajoy posseís només una petita part de dots acrobàtics que Gene Kelly demostra en el film, hauria aconseguit formar govern i ara no ens trobaríem aquí. I somreiria més. Somriuria fins i tot quan travessés algú amb l´espasa, com Gene Kelly.

La història d´en D´Artagnan, un jove de províncies que va a la capital i s´ajunta amb els que defensen la monarquia, és la de Concepció Veray, només que a la França del segle XVII a la corona la defensaven els mosqueters i a l´Espanya actual ho fan els populars. És en aquest mateix film on es respon la pregunta que tanta gent es fa: com és possible que el PP continuï guanyant eleccions? Com li diu Athos a Lady de Winter: «T´estimo com estimo les guerres, com estimo les borratxeres, com cada home estima allò que és nefast per a ell».