Creu que ERC obtindrà diumenge uns resultats diferents dels de fa mig any?

Probablement aquest cop hi haurà menys participació, i s'haurà de veure a qui afecta això. Espero i desitjo que si els resultats són diferents, siguin millors per a ERC. Perquè som l'únic canvi possible i perquè aquests mesos a Madrid hem fet molta feina i molt bona.

I a vostè què li importa qui governi Espanya, si d'aquí a un any ja no serem espanyols?

Malgrat que d'aquí un any no hi siguem, m'agradaria que Espanya fos governada per algú que no fos tan retrògrad com Mariano Rajoy i les seves polítiques involucionistes. Com que no vull cap mal a la ciutadania espanyola, prefereixo que hi hagi un govern que canviï aquestes polítiques. Però en el fons el que em preocupa és que el govern Junqueras-Puigdemont tiri endavant el procés i ens en sortim al més aviat possible. Que ho farà, perquè tenim aquest mandat democràtic.

Ja fa un temps veu de prop els diputats del PP i els membres del Govern. Són retrògrads?

Déu n'hi do. Hi ha persones de tota mena a tot arreu, però al PP hi ha molt de ranci, molt d'individu que va amb orelleres com els burros i no veu més enllà del que té al davant. Però passa tant a la bancada del PP com a la del PSOE, la prova és que molts encara no s'han adonat que si no hi ha govern és per la qüestió catalana. I si no es mouen, la continuaran tenint a l'agenda.

Hi ha la possibilitat que hagin de tornar cap a Catalunya abans d'acabar la legislatura?

Tant de bo. No hi hauria res que desitgés més que, de manera imprevista, ens diguessin «ei, que això va molt bé, agafeu les maletes i cap a casa, que hem d'acabar de construir el país». Seria fantàstic.

Mentre això no arriba, qui preferiria que governés a Espanya?

Preferiria un govern d'esquerres, per a Espanya. El problema és que l'aritmètica no permetrà que hi hagi un govern socialdemòcrata. Serà complicat que Podem i PSOE sumin prou per poder governar, a menys que alguns altres hi tinguem alguna cosa a dir. I perquè nosaltres hi tinguem alguna cosa a dir, ja se sap: en un any com a molt hi ha d'haver un referèndum. Amb aquest compromís, probablement ens hi posarem bé. I si no, em sap greu pel poble espanyol, que li queda encara molt per sacsejar les coses.

ERC està aniquilant CDC?

Això d'aniquilar sona molt malament. Els companys de Convergència volen el mateix que nosaltres, que és la independència del país. Ideològicament pensem de manera diferent, però l'objectiu és el mateix. Jo somio en una república d'esquerres, amb ciutadans lliures i iguals, i probablement els companys convergents somien la república d'una altra manera. Però l'important és que la somiïn. Si la societat s'acosta més a la nostra forma de pensar, millor, però no es tracta d'aniquilar, es tracta de sumar.

Francesc Homs encoratjava l'altre dia ERC a «tancar files» amb el govern català.

Em sembla que ERC ha tingut sempre una actitud absolutament respectuosa amb tots els companys que estan alineats en aquest procés, em refereixo a la CUP i a CDC. Si aquest procés triomfa, que ho farà, és per ser transversal. Dins del sobiranisme hi ha gent que va des de l'antisistema fins als independentistes més de dretes. Sempre hem tractat amb molt respecte els companys de CDC, tot i que aquests dies ells precisament no n'han donat gaire exemple. Però bé, companyerisme per sobre de tot.

Si l'objectiu és comú, quina diferència hi ha entre votar CDC o ERC?

En aquests moments nosaltres som l'únic partit independentista que pot guanyar aquestes eleccions a Catalunya. Per tant, som el vot útil de l'independentisme.

Els va de conya que la CUP no s'hi presenti, oi?

No sé si de conya o no. La CUP mai ha concorregut a unes eleccions espanyoles. És una de les principals raons per les quals no tenia sentit que forméssim una coalició amb CDC, ja que nosaltres podem recollir sufragis del centrreesquerra proper a la CUP, i ells del sector del centredreta. La suma d'això és el que ens pot fer més forts. Em sembla positiu que votants de la CUP es puguin sentir identificats amb ERC i els seus líders.

Vol dir que governar juntament amb CDC ajuda a atreure votants d'esquerres?

ERC ha demostrat llargament ser d'esquerres, som un partit socialdemòcrata de veritat. Junts pel Sí va ser un... «invent» -deixem-ho així- perquè teníem un plebiscit, i tant de bo ens hi haguéssim aplegat tots els partits independentistes. Ara tenim un bé suprem, que és el mandat democràtic, i malgrat les diferències representem la societat, que és diversa.

Seria millor que la CUP es presentés a les eleccions?

A mi m'agradaria. Entenc els seus arguments, però aquest cop en discrepo, és segurament l'última legislatura en la qual serem a Espanya i és important aprofitar qualsevol altaveu. M'agradaria que hi fossin.

El futur ideal passa per pactar amb Espanya el referèndum?

El full de ruta el tenim clar, i és acabar celebrant unes eleccions constituents al més aviat possible, formar el parlament, aprovar la constitució i proclamar la república catalana. Però el full de ruta és viu, i si se'ns oferís des de l'Estat un referèndum vinculant en un termini com a molt d'un any, diríem que sí. Però això no passarà.

De què serviria el referèndum unilateral del qual es parla?

Per nosaltres la sobirania i la democràcia no les pot debatre ningú, que Madrid ens reconegui o no, acaba essent anecdòtic, perquè malauradament així entenen la democràcia. Ja ho han demostrat no reconeixent els resultats del 27-S ni del 9-N, no reconeixent tampoc els resultats de l'Estatut...

Parlant del 27-S: les coses serien diferents si l'independentisme hagués obtingut millors resultats?

Si haguéssim superat la majoria absoluta, les coses serien més fàcils, sí. De tota manera, sóc de les que penso que ha sigut important que gràcies a aquell resultat, la CUP pugui dir la seva. Per un tema de sensibilitat. Aquest procés només pot guanyar si és molt transversal i tothom s'hi sent identificat.

Firmaria ara mateix una independència d'aquí a cinc anys?

Estic convençuda que la tindrem abans.

«En el nom del pare»: les clavegueres de l´estat, o sigui de tots els estats, de tots

Albert Soler | Girona

Vaig veure «En el nom del pare» als 30 anys, edat prou avançada per no sorprendre´m de res que realitzés l´estat britànic ni cap altre (a Espanya ja havíem viscut el GAL). Feia temps que havia arribat al punt de no retorn, aquell en què comprens que la primera funció d´un estat és reprimir. Teresa Jordà, a qui el film va impressionar més que a mi, el que vol és precisament construir un nou estat, de la qual cosa dedueixo que no ha arribat al meu punt de no retorn i encara creu que hi ha estats més bons que els altres. I això que algunes actuacions de la policia catalana donen a entendre que els seus caps van veure també el film de Jim Sheridan, prenent bona nota de la manera de fer dels seus col·legues britànics.

Daniel Day-Lewis és un pobre desgraciat a qui encolomen un atemptat a la convulsa Belfast dels anys 70. Res estrany, una persona que tant és un tetraplègic com un indi mohicà com president dels Estats Units, és el sospitós ideal. De rebot condemnen també el seu pare, que volia ajudar-lo, i el tanquen a la mateixa presó. I és que el Regne Unit sempre s´ha pres molt a pit el reagrupament familiar, fruit de les llargues separacions familiars que els seus ciutadans patien en l´època de l´imperi.

Explica Teresa Jordà que la cinta -basada en un cas real- li va ensenyar que «no hi ha ni bons ni dolents, que el patiment i la lluita pels ideals no sempre són justificables, però sí dignes de ser defensats». Frase que a mi, que només accepto patir quan veig un partit del Barça, em sona més èpica que Day-Lewis exclamant «Lluitaré! En el nom del meu pare i en el de la veritat!»

Els catalans sempre han mirat amb certa enveja els independentistes irlandesos, no pels seus actes violents sinó per la perseverança i la capacitat de lluita. Enveja, que quedi clar, no significa ganes d´imitar-los, ja que no té aspecte Oriol Junqueras de ser partidari d´una vaga de fam, ni que fos de cinc hores de durada. L´independentisme català ni agafa les armes ni abandona els coberts.