El desenllaç de les eleccions de desembre, que va impedir formar govern però va reeditar la majoria absoluta del Partir Popular en el Senat, ha revaloritzat la utilitat de la Cambra alta.
Fins a tal punt que ara el debat ja no se centra tant en la seva pròpia existència com en la seva condició d'institució essencial i definitiva per treure endavant qualsevol retoc constitucional. «Del no serveix per res, no vaig a votar», que va calar en prop d'un milió i mig d'espanyols el 20-D que van votar al Congrés però no al Senat, s'ha passat al «cal fer valer tots i cadascun dels vots» i a buscar fórmules alternatives a una llei electoral que preval les majories.
I és que, si alguna cosa van deixar clar les eleccions de desembre, és que si el PP conserva la seva reiterada majoria absoluta en la Cambra alta, qualsevol modificació de la Constitució podria detenir-se, ja que perquè tiri endavant es necessària l'aprovació de les dues càmeres.
Dels 208 senadors triats diumenge que ve entre els 1.304 candidats -760 homes i 554 dones- que concorren als comicis, dependrà per tant que Espanya entri en un nou període reformista.
Una nova etapa que inclouria també la tantes vegades ajornada renovació de la mateixa institució, com prometen tots els partits als seus programes, excepte Ciutadans, que manté la idea de suprimir-ho per «ineficaç».
Les propostes de reforma del Senat dels partits difereixen en l'abast, però totes en reivindiquen el paper com a càmera territorial i aposten per reforçar les competències relacionades amb les comunitats autònomes.
El PP inclou canvis en el Reglament perquè es converteixi en fòrum de primera lectura per als estatuts d'autonomia i les lleis de finançament autonòmic.
Segueix la línia del plantejat en la ponència d'estudi per a la reforma creada en la legislatura que va acabar amb les eleccions de desembre.
Trasllat a Barcelona?
Els socialistes van una mica més enllà i, a més de redefinir-ne les funcions per vincular-les a la dimensió territorial, proposen revisar la composició i traslladar la seu a Barcelona, una mesura que emmarquen dins del model federal que van acordar per a Espanya.
En la seva decisió d'acabar amb el Senat, Ciutadans parteix de la necessitat que les autonomies participin de manera efectiva al govern de la nació i, per a això, crea el Consell de Presidents de les Comunitats Autònomes.
Amb el mateix objectiu, Units Podem vol que estigui integrat per representants dels governs regionals i reduir-ne el nombre perquè sigui igual per a tots els territoris.
El 78 per cent dels 266 senadors que compondran la Cambra alta a partir de diumenge vinent són triats per circumscripcions provincials. Els 58 restants són designats pels parlaments regionals, a raó d'un fix per cada comunitat autònoma i un altre més per cada milió d'habitants del seu respectiu territori.
Cada elector pot donar fins a tres vots en les circumscripcions provincials, dues a les illes més grans (Gran Canària, Mallorca i Tenerife), Ceuta i Melilla i un a les restants (Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote i la Palma).
Encara que en la papereta sèpia de votació els candidats apareixen agrupats per partits polítics, les candidatures són individuals a l'efecte de votació i escrutini, de tal manera que l'elector pot marcar la creu en candidats de formacions diferents.
Un procediment que partits com Compromís pretenen canviar perquè els senadors siguin triats directament amb sufragi universal, en el marc de les eleccions autonòmiques i considerant la comunitat autònoma com a circumscripció electoral en lloc de la província.
