«Uno, dos, tres», el Wilder més àcid per a la guerra freda amb Espanya

24.06.2016 | 00:00
«Uno, dos, tres», el Wilder més àcid per a la guerra freda amb Espanya

El principal problema de CDC en aquestes eleccions és que entre l'original i la rèplica, els votants solen quedar-se amb l'original. I en qüestions d'independentisme els convergents són nouvinguts, si més no en comparació amb ERC. Passa en tots els ordres de la vida, no només en política. El mateix Billy Wilder ho mostra a «Uno, dos, tres» -una de les seves millors comèdies, àcida com només Wilder sabia fer-les- quan els russos admeten haver creat la Kremlin Cola i no la bevia ningú ni als seus països satèl·lits. Només els albanesos l'acceptaren, perquè hi banyaven les cabres. Molt de compte doncs en aquestes eleccions, no sigui que la marca CDC, renovada i tot, acabi sent carn de cabrers.
Jordi Xuclà demostra tenir bon gust triant aquest film en el qual James Cagney és un directiu de la Coca-Cola a Berlín, en plena guerra freda. Una guerra tan freda com la que sostenen Espanya i Catalunya, aquesta -de moment- sense mur. Xuclà a Madrid i Cagney a Berlín, tots dos intenten vendre el seu producte lluny de la seva terra, potser el català amb tantes ganes com l'americà de tornar a casa i ocupar un bon càrrec que li recompensi tants anys de serveis prestats. Els problemes per James Cagney sorgeixen quan la filla del seu cap a Atlanta, de vacances a Berlín, s'enamora i es casa en secret amb un alemany de l'est: amb un comunista. Xuclà deu tenir malsons amb la possibilitat de tenir una filla de Presidentmàs -encara li diu així- al seu càrrec a Madrid, i que aquesta s'enamori d'un espanyol del PP. Després de les primeres suors fredes, com Cagney, decidiria simular els fets vestint el pobre noi amb barretina, ensenyant-lo a ballar sardanes, fent-lo soci del Barça i obligant-lo a renegar dels callos en favor de l'escudella.
El primer cop que vaig veure Xuclà, fa molt temps, feia d'escolà del gran sacerdot Jordi Pujol en unes jornades de les JNC. Sentir tant de a prop l'alè del pare de tots els convergents, que en aquells temps era capaç de convertir l'aigua en vi, o si més no tothom assentia si assegurava que ho acabava de fer, ha de marcar. D'aquí la tria del film, ja que James Cagney té certa retirada amb Pujol, i no ho dic perquè acostumi a fer papers de gàngster. Xuclà respondria com Otto, l'ajudant de Cagney, si li preguntessin per CDC: «La situació és desesperada, però no greu».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema