les fotudes línies vermelles

26.06.2016 | 00:00
les fotudes línies vermelles

"Al conjunt del regne es va produir fa mig any un fenomen que ja s'havia experimentat abans a Catalunya: la substitució del bipartidisme quasi perfecte per una fragmentació molt més elevada en la distribució del vot, de manera que les majories suficients per governar ja no eren cosa d'un sol partit"

Els ciutadans amb dret a vot del Regne d'Espanya som avui cridats a participar en unes eleccions que no haurien estat convocades si els dirigents de les principals formacions espanyoles estiguessin a l'altura del que demana el canvi del mapa de preferències dels electors.
Però no ho estan: ni ells, ni els que els secunden, ni els que els aconsellen, ni els que comenten i jutgen les seves jugades.
Al conjunt del regne es va produir fa mig any un fenomen que ja s'havia experimentat abans a Catalunya: la substitució del bipartidisme quasi perfecte per una fragmentació molt més elevada en la distribució del vot; de manera que les majories suficients per governar amb tranquil·litat ja no eren cosa d'un sol partit o de l'entesa d'aquest amb altres de més petits de la mateixa gran família ideològica, sinó que calia triar entre els pactes a tres o més bandes, o l'entesa entre la primera força d'un costat i de l'altre: el que en altres circumstàncies serien govern i oposició.
Situacions d'aquesta mena només es poden gestionar des de la flexibilitat i des de la transigència, i de cap de les dues coses no n'ha estat sobrada la política espanyola entre el 20 de desembre i el dia d'avui.
No sembla que el concepte de "geometria variable" es pugui incorporar al llenguatge polític que es parla a Madrid, potser massa influenciat pels "hidalgos" del Siglo de Oro. En lloc d'això, l'expresió sagrada i reconsagrada ha estat i continua sent "línies vermelles".
Les enquestes que avui no puc divulgar però que tots coneixem apunten que, a partir de demà -o potser d'aquesta nit- hi haurà dues opcions: o desar les línies vermelles al calaix de les andròmines inútils que més aviat fan nosa, o admetre la condemna a la ingovernabilitat, que podria acabar, ara sí, amb la paciència dels ciutadans, amb resultats imprevisibles i segurament inquietants.
Però això fa setmanes i mesos que se sap. Ho saben els dirigents dels grans partits, els seus secundaris, els seus consellers i tots els professionals de la informació i l'opinió polítiques que no es cansen d'inquirir per aquestes línies vermelles i d'exigir que es defineixin. I ho fan perquè saben que l'audiència ho demana.
L'audiència som nosaltres, els electors, que per un costat hem decidit, sense dir-nos-ho, passar del bipartidisme imperfecte a l'escudella barrejada i, per l'altre, continuem amb els mateixos tics d'exclusió del contrari que ens anaven bé en els anys del blanc o negre, però que ara ja no serveixen.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema