Contra tot pronòstic, fent miques les enquestes que havien aparegut darrerament, fins les publicades a darrera hora obviant una llei absurda que no té en compte el fet que estem en era digital, el Partit Popular no només ha tornat a guanyar les eleccions espanyoles sinó que ha incrementat els resultats que va obtenir en els comicis del passat mes de desembre. Què ha passat?

La meva impressió és que durant la campanya electoral s'ha anat imposant, en un segment molt important de l'electorat, un sentiment de temença sobre què podria passar si la força morada de Podem, aliada estratègicament amb els comunistes, aconseguís un resultat que li permetés tocar poder. Com en els temps de les primeres eleccions de 1977, quan la dreta feia córrer les falòrnies més impensables respecte dels socialistes fins el punt d'assegurar que es confiscarien les vaques als pagesos, ara també han circulat rumors intencionats sobre afectacions en les pensions en cas d'haver-hi un canvi polític a Madrid. Naturalment, les recents notícies del Brexit, és a dir, la sortida de Gran Bretanya de la Unió Europea segur que ha tingut el seu efecte en el comportament de no pocs votants que a darrera hora han decidit apostar pel blau com a valor suposadament segur.

La corrupció no sembla afectar el PP, com de fet tampoc afecta massa Convergència Democràtica, la qual cosa penso que hauria de ser tema per a un estudio sociològic en profunditat. Ni tan sols sembla que hagi perjudicat massa l'escàndol de tot un ministre de l'Interior conspirant amb el cap de l'Oficina Antifrau per intentar perjudicar uns partits polítics adversaris, la qual cosa em fa pensar que si aquest "senyor" segueix formant part del proper govern... que Déu ens agafi confessats! (Ell, diu, ja ho fa cada dia, de confessar-se i combregar). Per altra banda, crec que tant al PSOE com a Ciutadans els ha passat factura la seva passada estratègia de pacte, mentre que Podem tot i no fer el "sorpasso" que li auguraven les enquestes ha aconseguit mantenir un vot fidel que segons pronòstic de Julio Anguita necessitarà per fer el salt definitiu a La Moncloa en unes eleccions que poden ser dintre de quatre anys o de sis mesos, en funció dels pactes que han de començar a partir d'avui mateix.

A Catalunya cal destacar el triomf per segona vegada en sis mesos de la formació En Comú Podem amb un percentatge de vot molt superior a ERC, el segon partit més votat. La primera impressió és que tot això del procés no és que faci figa, però es va esllanguint indefectiblement, mentre que aflora una nova proposta que en Ada Colau té una líder indiscutible a Barcelona i que segurament esdevindrà l'alternativa a Convergència i aliats quan es convoquin les eleccions autonòmiques i/o plebiscitàries que poden ser aquesta mateixa tardor.

Fa sis mesos, el 20 de desembre de l'any passat, a la vista dels resultats electorals em preguntava "I ara què?", preveient els problemes i dificultats que es presentaven per bastir una majoria. Segurament ara hi haurà menys bloqueig però el problema subsisteix i pot passar de tot.