No disposa de la majoria absoluta, però de tots els presidenciables Mariano Rajoy és el que té més números per quedar-se al palau de la Moncloa. D'entrada, l'obtenció d'un resultat sensiblement millor que el del 20 de desembre el legitima com a candidat. Dels partits grans, el PP és el que més puja: en diputats (14), en percentatge de vot (més de quatre punts percentuals) i en nombre absolut de sufragis (el PP n'ha obtingut 608.000 més, segons les dades de l'escrutini oficial fet públic ahir pel Ministeri de l'Interior). També puja Units Podem, però molt menys del que predeien els sondetjos demoscòpics (i cal tenir en compte que el partit de Pablo Iglesias incorporava Izquierda Unida en la campanya del 26-J): guanyen dos diputats, un resultat que no els permet presentar-se com l'alternativa al govern del Partit Popular. Ho deia molt gràficament l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que en aquesta ocasió, a diferència del 20-D, sí que va fer campanya activa a favor de la candidatura de Pablo Iglesias i a favor de la confluència catalana de Podem, En Comú Podem. "No estem exhultants perquè Podem no ha guanyat el PP", declarava Colau.

Tampoc no pot treure gens de pit el PSOE de Pedro Sánchez, el qual, ahir, un cop coneguts els resultats gairebé definitius es va apressar a felicitar Mariano Rajoy, que "ha guanyat les eleccions", en paraules del mateix Sánchez. El PSOE manté la tònica electoral descendent comicis rere comicis. Sánchez, per segona vegada, ha batut el rècord negatiu del partit, que mai no s'havia quedat amb 85 diputats al Congrés. Per complicat i per insuficient, un intent de conformar una alternativa progressista a la ronda de San Jerónimo sembla, ara per ara, molt poc probable.

Rajoy, i més si es té en compte el que ha passat a la política espanyola els últims mesos, no té res garantit -l'aritmètica així ho disposa-, però té les coses molt més de cara que ara fa mig any, quan també va guanyar les eleccions generals però amb molta menys autoritat.

Una opció que els populars estarien en condicions d'explorar seria un acord per governar en "minoria àmplia (169 escons)"; però perquè això fos possible, els caldrien més suports, ja fos en foma de vots a favor o bé d'abstencions.