Les eleccions les han guanyat l'abstenció, el PP i Mariano Rajoy. Ha estat l'únic partit que ha pujat. Més d'un 10% d'escons. El Brexit i el desconcert que provocà han estat un argument a favor d'aquesta opció electoral entre les classes mitjanes, rurals i urbanes: reforça la idea de què val més boig conegut que savi per conèixer. No podem assegurar que hagi estat l'argument definitiu, però ha tingut, per al PP, la virtut d'anar en el mateix sentit que anava el seu missatge.

El canvi ha perdut la seva oportunitat. Els dos partits més centrats que estengueren la mà a Pablo Iglesias per bastir una alternativa reformista i regeneradora i donar suport a un govern que revertís les polítiques anti-socials del PP, han perdut suports. Pablo Iglesias cregué que la unió amb IU significaria la suma dels vots del dos i això els catapultaria a la segona posició. I des de la segona posició... O sigui, el conte de la lletera. El conte de la lletera, però mantenint Rajoy al govern i donant-li la oportunitat d'anar a unes noves eleccions on la gestió dels quatre anys de govern absolut no es posessin en qüestió, aprofités el cansament i la por de molta gent i es consolidés. Pablo Iglesias no ha sumat els 900.000 vots d'IU: ha perdut un milió de vots absoluts. L'arrogància i la claredat de l'ambició personal que niava sota el missatge gasós que transmetia i el menyspreu pels partits històrics de l'esquerra quan li passava pel barret han fet perdre la confiança en la seva persona i han mostrat l'oportunisme i banalitat de la formació que encapçala.

El PSOE ha aguantat l'atac des de totes direccions i s'ha consolidat com el partit referent de l'esquerra espanyola. Ara li toca reforçar l'estructura i refer les alternatives. No hi ha aliats a la seva esquerra. I menys quan és tan plural i diversa que no se sap ?quines son les seves prioritats ni el seu nord. Està clar que per guanyar, s'ha d'agrupar els vots de l'esquerra entorn al PSOE com la dreta s'agrupa entorn al PP.