Ara no jugo

«Per acabar concloent que cap home està legitimat per governar-ne un altre no calia donar tantes voltes, això ja ho sostenien fa un segle els anarquistes»

28.06.2016 | 07:36

M'entendreix la gent que quan en les eleccions no guanyen els que segons ells han de guanyar, agafen la porta i marxen. De fet no marxen, però criden «marxem!» o «tenim pressa», esperant que se'ls afegeixin altres demòcrates per l'estil, d'aquests que troben bona la democràcia només si guanyen els seus. M'entendreixen perquè em remunten a la infantesa, quan a l'hora del pati algun nen s'enfadava perquè havia perdut -al que fos-, i es creuava de braços, feia morros i cridava «doncs ara no jugo». L'endemà tornava a jugar, és clar. I a perdre. La covardia mai no guanya.

Puc respectar, que no entendre, aquell qui vol la independència per raons sentimentals o patriòtiques, gent estranya n'hi ha hagut sempre, també hi ha qui estima els gossos. Els que volen marxar d'Espanya per diners, en canvi, em repugnen en la mateixa mesura que els rics que evadeixen impostos. No diguem ja els que se'n volen separar perquè a Espanya hi guanya el PP. Si tan peculiar concepte de democràcia triomfa, els gironins aviat es podran separar de la resta de Catalunya, ja que aquí continuem aferrats a la tradició de votar CDC i ERC mentre a la resta s'han tornat rojos, a excepció de Lleida, on no s'han venut a l'or de Moscou. I seria només un inici. A Girona, els barris on no guanya CDC estarien legitimats per independitzar-se d'una ciutat tan convergent, amb més raó si no hi arriben inversions. I dins d'aquests barris hi haurà carrers on els vots no coincidirien amb la resta, motiu de pes per voler ser independents. I dins dels carrers, blocs de pisos no conformes amb el resultat. I dins d'un bloc, el veí del tercer segona. El final lògic d'això que podríem anomenar democràcia a la carta seria la independència de cada ciutadà respecte als altres que no comparteixen les seves idees. Per acabar concloent que cap home està legitimat per governar-ne un altre no calia donar tantes voltes, això ja ho sostenien els anarquistes fa un segle.

Si als catalans no els agrada el PP (i convé no oblidar que és l'únic partit que ha augmentat en escons a Catalunya), que vagin contra ell en lloc de batallar contra opcions més moderades. Si a les esquerres no els agrada el PP, que no es barallin entre elles i ataquin l'enemic real. Entre uns i altres, entre independentistes i progressistes, a Rajoy ningú li ha fet ni pessigolles en tota la campanya. Voler marxar no és només d'antidemòcrates, sobretot és de covards. I la covardia mai no guanya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema