El sorpasso d'ERC a Convergència a les comarques gironines no ha estat una casualitat. En els darrers anys, els republicans han anat ocupant progressivament, sense pressa però sense pausa, l'espai d'hegemonia nacionalista que abans semblava exclusivament reservat per a CDC. En aquesta ocasió, Esquerra ha aconseguit imposar-se a 124 localitats gironines (el 20-D havia guanyat a 73), mentre que Convergència només ha guanyat a 82 (quan al desembre s'havia imposat a 133). CDC continua essent molt forta al Ripollès i la Cerdanya, però a la resta de municipis va cedint en front d'ERC. Tampoc són gens despreciables les deu victòries d'En Comú Podem, algunes a localitats tan destacades com Blanes, Lloret i Sant Feliu de Guíxols. En canvi, els dos principals partits de l'Estat, PP i PSC-PSOE, només han guanyat en tres localitats gironines cadascun, mentre que Ciutadans no ha aconseguit ser la força més votada a cap localitat. Queda clar, doncs, que la província de Girona segueix essent majoritàriament nacionalista.

RESULTATS A GIRONA, MUNICIPI A MUNICIPI

Esquerra va penetrant cada cop més en el municipalisme gironí, un terreny que tradicionalment havia estat abonat, sobretot, a Convergència. En les eleccions del 20 de desembre, els republicans ja van aconseguir passar de quarta a segona força de la província i es van quedar a les portes de superar CDC. A més, van aconseguir arrabassar alguns feus tradicionalment convergents com Torroella de Montgrí, Tossa de Mar o Santa Coloma de Farners. En aquesta ocasió, Esquerra no només ha aconseguit superar CDC en nombre de vots, sinó que ha guanyat a llocs com l'Escala, Banyoles, Olot, Palafrugell i Calonge, on Convergència -llavors sota el nom de Democràcia i Llibertat- s'havia imposat el passat mes de desembre.

Convergència perd suports

Convergència, doncs, perd terreny fins i tot en aquelles comarques que tradicionalment li havien donat un suport majoritari. Per exemple, a la Garrotxa, les victòries republicanes han passat de sis a onze respecte el mes de desembre, inclosa la capital, Olot. Al Gironès, Convergència ha passat de guanyar en quinze pobles al 20-D a només set en aquesta ocasió. També han perdut terreny al Baix Empordà, on han cedit a Esquerra -entre altres- les victòries de Begur, Mont-ras i Pals. Els convergents només es mantenen realment forts al Ripollès i la Cerdanya, tot i que també aquí Esquerra els comença a menjar terreny.

En Comú Podem, per la esva banda, ha aconseguit deu victòries a les comarques gironines, set de les quals a la comarca de la Selva, on s'ha imposat a Blanes, Lloret, Maçanet de la Selva, Sils, Massanes, Hostalric i Riells i Viabrea. També ha aconseguit ser la força més votada a Sant Feliu de Guíxols i a dues localitats garrotxines: Sales de Llierca i Beuda.

El PP venç a Roses

Per contra, els dos pilars del bipartidisme estatal, PP i PSC-PSOE, han aconseguit només tres victòries cadascun. Especialment meritori és el cas del PP, que sempre ha tingut dificultats per penetrar a la província i que en aquesta ocasió ha aconseguit imposar-se a Roses, la Jonquera i Vilamalla. En el cas de Roses, Ciutadans havia estat la llista més votada el 20-D, igual que a Vilamalla, de manera que s'ha produït un clar traspàs de vots de Ciutadans al PP. A la Jonquera, en canvi, els vencedors de les anteriors eleccions havien estat els socialistes.

Amb la pèrdua de la Jonquera, doncs, els socialistes només han aconseguit en aquesta ocasió ser la llista més votada a tres localitats, totes tres a l'Alt Empordà: Portbou, Sant Miquel de Fluvià i Santa Llogaia d'Àlguema.

La transferència de sufragis d'ERC a Convergència es va iniciar a les eleccions europees de 2014, quan els republicans van passar per davant dels convergents per primera vegada. A les municipals de l'any passat es va continuar accentuant aquesta tendència, amb els republicans arrabassant cada cop més alcaldies als convergents i consolidant-se com a segona força de la província, deixant enrere el PSC.

A les autònomiques del passat 27 de setembre no es va poder comprovar quina era la correlació de forces perquè ERC i CDC van anar plegats sota la marca Junts pel Sí, però el 20-D Esquerra va tornar a fer una demostració de força i va amenaçar amb un sorpasso que es va acabar materializant el passat diumenge.