Esquerra Republicana de Catalunya ha aconseguit col·locar com a senadora per la demarcació de Girona la que anava de número 2 a la llista, aquesta jove administrativa de l'Ajuntament de Palamós, que debutarà a Madrid.

D'Esquerra Republicana de Catalunya i senadora espanyola? Això sembla que no quadri.

Ho pot semblar, però al Senat es decideix sobre temes que tenen relació amb Catalunya. I mentre nosaltres hi siguem haurem de defensar Catalunya allà, i representar-hi tota la gent que ens ha votat.

No està una mica nerviosa davant d'aquesta primera vegada que va a Madrid a representar els electors?

Nerviosa no seria la paraula, però sí que tinc una sensació una mica estranya perquè, tot i que era conscient que les possibilitats de sortir elegida hi eren, mai no t'ho esperes del tot. I és clar, hi ha la curiositat de veure com serà en la realitat aquella cambra que has vist tantes vegades per televisió, i de la qual ara formaré part. Una sala que és evident que no canviarà de manera de funcionar, i menys amb els resultats de diumenge, però cal ser-hi.

Els dirà a la cara que el Senat és una inutilitat?

Aquests darrers mesos en Santi Vidal ja els ho ha deixat clar. És una cambra que no fa res més que de correctora del Congrés. O es canvia aquesta manera de funcionar, o seguirà essent una cambra que no serveix absolutament de res. Ara bé, com li comentava, amb els resultats de diumenge queda totalment descartat que el Senat pugui canviar. Però vaja, com a mínim, ja que hi seré, tinc ganes de dir-los-ho.

Té idea de quina serà la seva feina a Madrid?

Encara no sabem res. Ens hem de reunir tots aquesta setmana per organitzar-nos, veure com hi anem, quines funcions tindrà cadascú, etc. De moment no sé res de res, encara.

Potser no s'hi estaran gaire. O allò de la independència en 18 mesos -que ara ja serien 12- era només una forma de parlar?

Home, jo espero que sí, que siguem aviat independents. Diumenge va quedar ben clar, una vegada més, que Espanya és totalment irreformable.

Això la sorprèn?

És que no s'entén el que ha passat, és que sembla impossible després de tot el que hem viscut els darrers mesos, que encara la gent hagi votat el Partit Popular. Espanya no té solució possible, i el nostre país amb aquesta gent no tindria cap futur. L'única solució és construir la república catalana. Miri, si no és en 12 mesos i ha de ser una mica més, és igual. Però hem de marxar ja, no podem esgotar aquests quatre anys de legislatura.

A què atribueix aquest triomf del PP?

No m'ho explico. El PP és el responsable de tot el que està passant, de totes les lleis injustes que s'han aprovat els darrers anys. Suposo que la cantarella de la por els ha sigut útil, s'han investit de defensors de la unitat d'Espanya i han anat repetint a tort i a dret que han tret el país de la crisi. Hauríem de fer menys cas de la televisió i informar-nos del que es diu d'Espanya a la resta d'Europa. No puc entendre que una persona pugui agafar la papereta del PP i posar-la en una urna. No vull dir que ens hagi de votar a nosaltres, però, a aquest caciquisme? No sé què els passa pel cap. Avui m'he llevat i pensava que era mentida.