Començar o acabar el dia consultant el WhatsApp, el Facebook o el Twitter forma part de la rutina de moltes persones. També de les persones que integren les candidatures de les eleccions municipals. Per això no és estrany que les xarxes socials siguin una part important del focus d'atenció d'aquesta campanya. A més, tenen un públic que és més ampli ara que fa quatre anys. Amb aquesta situació aparentment favorable, els partits aposten per llançar els seus missatges a les xarxes. El problema és que en aquests canals, com ja s'ha pogut comprovar en aquesta campanya, de la difusió al descontrol només hi ha un pas.
"Moltes persones que representen una formació cauen en l'error de dir allò que és políticament correcte a tot arreu i llavors dir els que els sembla a les xarxes", explica el professor de màrqueting de la Universitat de Girona (UdG), David Martí, que també és director de la consultoria Playbrand. "La repercussió a les xarxes socials és superior i més ràpida; creix com l'espuma", subratlla Martí. En la mateixa línia, el politòleg Edgar Rovira afegeix que "a les xarxes t'has de comportar com si fossis a una roda de premsa, a una entrevista o a un míting". Rovira també comparteix que en aquests canals els missatges "es poden viralitzar fàcilment" i per això considera que "falta aprenentatge" en la utilització de les xarxes. "A les eleccions municipals encara més", destaca Rovira.
De fet, el professor de ciència política de la UdG, Macià Serra, assenyala que per a un partit amb centenars de candidatures, "és impossible donar la formació apropiada als integrants de les seves llistes". "Les xarxes socials porten implícita una immediatesa i a vegades es diuen les coses en calent", apunta Serra, que manifesta que aleshores aquests canals permeten saber què pensen realment les persones. "Els partits no tenen el monopoli de les xarxes, mentre que abans podien controlar més els seus missatges", explica Serra, que valora que, igualment, per a qualsevol formació "és obligatori ser-hi". Per tot plegat, el politòleg i soci-director de la consultoria Neòpolis, Gerard Quiñones, recorda que a cada campanya electoral "es cometen errors", malgrat que aposta per gestionar aquests canals "amb nous criteris" adaptats a les seves característiques.
Sobre això, Martí afirma que "si no entens el codi ni el llenguatge de les xarxes, llavors et juguen en contra". "En aquests canals hi ha intel·ligència i les pràctiques de missatges intoxicants tot el dia no es valoren com a bones", afegeix Martí, que subratlla que la ciutadania cada vegada és "menys tolerant". També assenyala que els equips dels partits estan pendents de detectar si un rival comet un error.
L'ús creixent del WhatsApp
Una altra diferència d'aquestes eleccions, si es compara amb fa quatre anys, és la utilització del WhatsApp. Rovira explica que aquesta eina, que no és estrictament una xarxa social, és útil en aquesta campanya per als municipis de 20.000 habitants o menys. El fet és que les llistes de difusió que permet el WhatsApp (cal no confondre-les amb els grups d'aquesta aplicació) estan funcionant "raonablement bé" en dos aspectes. D'una banda, en la convocatòria d'actes. De l'altra, en la difusió d'espots i cartells electorals. Així, els candidats i integrants de les llistes municipals envien als seus contactes, a través de les llistes de difusió del WhatsApp, una invitació o material de campanya. "Una llista de 200 o 300 persones pot suposar una gran mobilització en un municipi mitjà o petit", destaca Rovira. Tot i això, apunta que amb l'ús d'aquesta eina "no significa que s'obtinguin votants nous", sinó que permet activar gent propera a la candidatura. "En els municipis d'aquestes dimensions això és important", conclou Rovira.
Serra dubta que les xarxes socials "facin canviar el vot de la població" i considera que en aquests canals "es creen bombolles comunicatives, perquè la gent busca perfils que reforcin allò que ja pensa". Per acabar, Quiñones explica que el WhatsApp planteja "possibilitats interessants de relació bidireccional entre una candidatura i el grup d'electors". Segons Quiñones, es tracta d'una relació que "pot ser útil i potent en campanyes posteriors". En aquesta línia, Martí destaca que fa quatre anys hi havia polítics que només van tenir el perfil de les xarxes actiu durant la campanya. "Això ara gairebé ja no ha passat", sentencia.
