Al nou ajuntament de Blanes hi tenen presència tres partits amb quatre regidors cadascun (PSC, ICV i CiU), quatre amb dos (ERC, Ciutadans, Batega per Blanes i CUP), i encara un edil del PP. Com es governa això? Blanes és un dels casos més extrems de fragmentació de la representació política que s'ha produït en les eleccions municipals de diumenge a les comarques gironines, encara que hi ha altres consistoris amb una gran varietat de formacions sense que cap tingui una majoria clara. A tocar de Blanes, per exemple: a Lloret de Mar hi haurà vuit forces diferents amb seient al nou ple municipal, i encara que CiU té més regidors que les altres, es farà imprescindible arribar a acords per poder governar.

Ja es preveia que l'atomització del vot i per tant de la representació municipal seria un dels trets característics del 24-M. La davallada de partits tradicionals, la irrupció de noves formacions i la presència de nombroses candidatures independents vaticinaven que la governabilitat d'alguns ajuntaments seria complicada. I els pronòstics s'han complert, com es pot compro?var en aquesta pàgina, en què queda clar que en ciutats tan importants com Figueres, Salt, Roses, Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d'Aro o Palamós s'haurà de negociar, i molt, per aconseguir majories mínimament estables que garanteixin la gestió municipal.

Ahir mateix van començar les converses a la majoria de municipis per intentar bastir aquests acords que, en primer lloc, garanteixin l'elecció d'alcalde o alcaldessa i, de retruc, afavoreixin la constitució d'uns equips de goven que no tinguin les mans lligades per l'oposició. En molts casos, les forces més o menys minoritàries esperen que siguin la més votada la que prengui la iniciativa, però hi ha alguns indrets on sembla clar que la victòria no és garantia de govern: a Anglès, per exemple, Pere Espinet es podria veure desbancat, i el mateix li podria tornar a passar un cop més a Pere Cabarrocas a Quart.

El que és segur és que d'aquí al 13 de juny, quan es constituiran els nous ajuntaments, en municipis com Calonge, Torroella de Montgrí, Maçanet de la Selva, Llançà, la Bisbal, Castelló d'Empúries i Begur, per citar només alguns exemples, es faran un fart de parlar i negociar per arribar a acords. O no.