Independents de la Selva (IdS) es va crear pocs mesos abans de les eleccions locals amb un objectiu concret: oferir aixopluc a les formacions municipalistes independents de la comarca per aconseguir representació dins el Consell Comarcal. Els resultats demostren que estaven en el camí correcte: deu llistes presentades, 43 regidors, cinc municipis amb majoria absoluta, un amb majoria relativa i tercera força a l'ens comarcal.
Però IdS no és un partit, és unaagrupació de partits independents i no té cap voluntat d'expandir-se més enllà de la comarca ni tampoc d'integrar cap formació que no comparteixi els seus valors, tampoc determinarà pactes ni influirà en les decisions polítiques municipals dels partits que la integren. "Un dels principis és el respecte total a l'autonomia del partit en el seu territori: si un pacta amb A i l'altre amb B, que ho facin. Qui millor que la gent del poble per saber què és més beneficiós?" indica el portaveu d'IdS, Pere Garriga.
L'agrupació atribueix el seu èxit al cansament dels electors respecte a l'hermetisme dels partits tradicionals -"que escullen qui va d'u, de dos, de tres"- i al fet que les formacions independents centren la seva acció en les persones, les entitats, les associacions i els col·lectius de cada poble. Una política de proximitat enfocada al ciutadà que "a la gent li dóna garantia i seguretat que els regidors són persones que treballaran pel seu municipi".
En els fons, IdS és una creació per evitar el càstig de la llei a les formacions locals independents que, si no s'agrupessin, es quedarien sense representació al Consell, "on cada vegada es prenen més decisions per a la comarca o que afecten els municipis, com ara els menjadors escolars, qüestions de recaptació, sanitat, escombraries o depuració d'aigües".
IdS és tercera força però sap que a la comarca les llistes més votades són CiU i ERC "i creiem que és bo per la democràcia respectar les llistes més votades perquè això és respectar la voluntat popular". Tota una declaració de principis. Noblesa obliga.
