Si el pacte nacional entre Artur Mas i Oriol Junqueras es traslladés automàticament a les comarques gironines, CiU obtindria 18 alcaldies de manera directa. Entre aquestes s'inclouen algunes de les que en l'actualitat estan en discussió com Salt, Calonge, Llançà, Santa Coloma de Farners o Palau-saverdera, i també Girona, malgrat que en aquest cas té poques possibilitats de prosperar una alternativa i CiU té garantit el govern en minoria. Per contra també hi ha 9 ajuntaments on, amb el suport de CiU, ERC obtindria l'alcaldia de manera immediata. A més, d'aquestes 27 alcaldies, n'hi ha vuit més on la suma de tots dos donaria una majoria simple sobiranista però que necessitaria algun suport exterior per tirar endavant.

CiU podria tenir l'alcaldia d'Amer, Anglès, Begur, Beuda, Calonge, Olot, Maçanet de la Selva, Llançà, Llívia, la Jonquera, Girona, Fortià, Fontanals de Cerdanya, Palau-saverdera, Roses, Salt, Santa Coloma de Farners, Torrent.

Per la seva banda, els republicans es quedarien amb Agullana, Canet d'Adri, Castelló d'Empúries, Darnius, Palafrugell, Pals, Regencós, Sant Julià de Ramis o Viladrau.

El pacte també decantaria algunes alcaldies amb majoria simple com passaria a Figueres, Castell-Platja d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Torroella de Montgrí, Lloret de Mar, Palamós, Santa Cristina d'Aro o la Bisbal d'Empordà.

En la majoria dels casos són alcaldies on CiU és primera força al municipi i ERC només seria la crossa necessària per a la investidura, que es faria amb una majoria amplia. En aquest cas es troba Amer, que sumaria 7 dels regidors dels 11 possibles per convertir Maria Rosa Vila en alcaldessa. El cas semblant és a Begur, on els vots d'ERC farien que Joan Català fos automàticament renovat com a alcalde. En aquest cas fa dues dècades que CiU té majories absolutes i el cap de llista republicà és un exregidor de CiU, Joan Loureiro.

Altres ciutats importants com Llançà, Salt o Santa Coloma de Farners es troben amb la mateixa circumstància i CiU podria tenir l'alcaldia com a força més votada si ERC respectés l'acord nacional.

A Pals la situació es capgira. Junts-ERC és primera força i amb els vots de CiU el seu cap de llista seria alcalde. Junts ha passat de tercera a primera força política, una posició que s'ha intercanviat amb CiU -amb qui ha governat durant el mandat que ara acaba, liderada ara per Sergi Brull. Es dóna la circumstància que hi ha tres llistes amb tres regidors, atès que la segona força ha estat Compromís. El quart grup serà el PSC, amb dos regidors. Monar (Junts), la més votada, analitzarà internament els resultats i avaluarà possibles pactes en els pròxims dies.

A Regencós, ERC i CiU ja han governat els darrers anys com a tercera i segona força, respectivament. Però ara els republicans han aconseguit desbancar els ecosocialistes de Millorem Regencós (MR) del primer lloc. CiU donaria l'alcaldia si complís el pacte.

Hi ha diversos casos on podrien obtenir l'alcaldia malgrat que cap dels dos han estat la llista més votada. És així, per exemple a Anglès, on la PAU de Pere Espinet ha estat la llista més votada i té 5 regidors, però una aliança de CiU, amb 4 edils, i la llista associada d'ERC, Anglès2015-AM amb 3 representants, sumaria els set necessaris per tenir la majoria absoluta.

També succeeix el mateix amb Fortià, on el PSC-CP va ser la llista amb més suports però es va quedar amb tres regidors, els mateixos que ha obtingut la llista de CiU. ERC amb un únic edil és la llista decisiva. Aplicant el pacte nacional donaria el govern als nacionalistes.

En el cas contrari es troba Palafrugell, ERC ha quedat en segon lloc empatant amb 7 regidors amb el PSC, que és la primera força. El republicà Josep Piferrer seria alcalde si la tercera força, que és CiU, li donés els vots del cinc dels seus regidors.