L'alcalde de Banyoles per tercer mandat consecutiu i el segon amb majoria absoluta, Miquel Noguer (CiU), va aprofitar el ple d'investidura per deixar clars els eixos del nou govern: "projecte de ciutat, desenvolupament econòmic, cohesió social i fer que la ciutat funcioni cada vegada millor". I també per fer una declaració de principis: "vull ser l'alcalde de tots".

Els 9 regidors assolits per CiU a les eleccions del 24 de maig no deixaven lloc a dubtes sobre la constitució de l'Ajuntament, en la qual cada llista va votar el seu candidat. A l'hora de prendre possessió de la regidoria, tots els membres de CiU van prometre la Constitució -menys el número 8, que la va jurar- i van subscriure el compromís de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). També ho van fer els 5 regidors de Junts per Banyoles-ERC, encara que aquests van prometre la Constitució per imperatiu legal; com els 2 de la CUP i l'únic representant d'ICV, encara que aquests partits van elaborar el seu propi compromís.

La presidenta de la Mesa d'Edat en el ple de constitució de l'Ajuntament, Roser Masgrau (JpB-ERC), va entregar la vara d'alcalde a Miquel Noguer, qui es va manifestar "honrat i agraït" per la majoria de banyolins que han donat suport a CiU. Tot seguit, va assegurar que governarà des del "consens i el diàleg per arribar a acords" i va avançar alguns dels trets que marcaran el govern local: el coneixement de les necessitats dels barris, fer de Banyoles una ciutat de referència en l'esport de competició i en la natura o continuar amb la política econòmica mantinguda fins ara.

Els portaveus dels grups de l'oposició van coincidir en retreure a CiU la manca de consens, diàleg i transparència dels últims anys i li van reclamar fermesa en el procés nacional. El primer en parlar va ser el regidor d'ICV, Joan Luengo -que repeteix en solitari al capdavant de la formació-, per a qui "no es pot continuar igual que fins ara" i va demanar "posar la persona a l'agenda política", a més d'incidir en què "la prioritat ha de ser rescatar les persones". Luengo també va remarcar que els tres partits d'esquerra han sumat 3.820 vots, més que els 3.515 de CiU.

Li va seguir Sandra Pazos, que el mandat anterior ja va liderar el grup de la CUP, qui va lamentar que la situació política entre Catalunya i Espanya sigui la mateixa que fa 4 anys; i que va exemplificar "la transparència i la participació nul·la" del govern de CiU referint-se a la gestió de l'aigua, la compra de la barca Tirona, el cas Creu Roja o Sota Monestir.

Roser Masgrau, que per primer cop exerceix de cap de grup de JpB-ERC, va admetre que no li agrada un govern de majoria absoluta, va dir que "defensarem un model de ciutat basat en la participació, la cohesió social i el suport a la Independència" i va reclamar un consens ampli per a assumptes com el nou POUM.

Presència del cas Creu Roja

Una vintena de persones van acudir al ple amb una pancarta en la qual denunciaven els "4 anys de silenci" de l'Ajuntament davant el judici de l'expresident de Creu Roja, Joaquim Homs, que ha estat condemnat a 12 anys de presó per abusos i prostitució de menors. També qualificaven a Miquel Noguer de "còmplice".