Un segle després, el mercat a penes si ha canviat d'ubicació

De la llera del riu Onyar al Saló de Plens municipal

15.06.2015 | 07:14
Puigdemont no celebra el nomenament ballant el Robocob, sinó que està parlant amb els assistents.

Amics i familiars omplen les sales habilitades per seguir la sessió plenària, avui tenir un fill, un pare, o encara que sigui un cosí segon, en política, és com abans tenir-lo a La Caixa

La llera de l'Onyar acollia fa menys d'un segle el mercat més important de la província, i aquí es desplaçaven pagesos de tots els pobles més algun badoc que després n'escriuria algunes lletres, com Josep Pla. No deu ser casual que a pocs metres s'aixequi l'Ajuntament, institució on els marxants duen el nom de regidors però també compren i venen, ofereixen i demanen, amaguen i mostren i, en definitiva, busquen sempre el que més convé als seus interessos. Al ple d'elecció de l'alcalde s'hi troba únicament a faltar un tractant de bestiar que mirant les dents de cada regidor sàpiga en quina mesura ens està donant gat per llebre. Que idíl·lic seria obrir els llavis a Carles Puigdemont i amb una breu mirada a incisius i molars saber si durant el proper mandat té previst comprar fons d'art a càrrec dels ciutadans, permetre construccions estrambòtiques penjant del riu o seguir convertint la ciutat -el centre, s'entén, ja que la resta no es considera ciutat- en un parc temàtic; que bonic revisar els ullals a Concepció Veray i esbrinar si quan parla de fermesa en el compliment de les lleis es refereix als sobres del PP; que formós observar els queixals del seny de Glòria Plana i extreure'n les autèntiques raons del seu recorregut PSC-Avancem-CiU; que preciós seria que les dents superiors de Maria Mercè Roca ens indiquessin si es convertirà ERC en apèndix del govern convergent; que maco seria que els premolars de Sílvia Paneque expliquessin amb quants regidors acabarà el PSC aquest mandat. No hi va haver tractant de bestiar, o si n'hi va haver no es va atrevir a revisar la dentadura a ningú, i tot el que es va saber ahir dels regidors van ser només paraules, que tractant-se de polítics em permetran que les obviï.
Força abans de les 12, hora de començament del ple, els voltants de l'ajuntament són un batibull de gent que hi vol assistir, especialment familiars dels regidors. Tenir un fill -o un pare, o fins i tot un cosí segon- col·locat en política equival al que una generació abans era tenir-lo a La Caixa: feina segura, horari amable i possibilitat de fer contactes. Per cobrir tanta expectació s'han habilitat pantalles al saló del descans del teatre i al costat de la Sala de Plens. Aquesta -premsa a banda- està ocupada per alguns familiars, dirigents polítics sense ordre ni concert -basti dir que Enric Millo, del PP, es troba entre Terricabras (ERC) i Xuclà (CiU)- i comandaments de totes les forces policials. També un mossèn dels de sotana i alçacolls que segueix els esdeveniments amb els ulls tancats, no sé si dormint o pregant, el qual, per edat, descarto que sigui fill de cap regidor i per càrrec que sigui pare de cap altre. Només hores després m'assabento que es tracta del bisbe de Girona, qui ha acudit a l'ofici -laic- amb uniforme de campanya i no de gala. Just a la inversa del policia municipal de l'entrada
Ignoro -és la primera vegada que assisteixo a un acte semblant- si els regidors s'asseuen en algun ordre predeterminat o, com el primer dia de col·legi abans no posava ordre l'hermano, és un campi qui pugui. Sigui per la raó que sigui, l'única regidora del PP, Concepció Veray, està situada en l'últim racó, en clara al·legoria al lloc on es troba actualment el seu partit en la política catalana i espanyola.
Arriba el torn de juraments o promeses regidor a regidor, i el bisbe sembla desvetllar-se un moment, qui sap si prenent nota de qui usa cada procediment i imposant mentalment penitència a qui només promet. Es veu que una i altra fórmula serveixen perquè els ciutadans quedin tranquils sabent que mai de la vida cap regidor de cap ajuntament cometrà cap irregularitat, ja que són gent de paraula. Curiosament ningú riu a la sala quan té lloc tal cerimònia.
La votació té lloc en una urna decimonònica i dóna com a resultat el que estava cantat. Carles Puigdemont fa una mica de por perquè és d'aquelles persones que miren per sobre de les ulleres, d'aquelles que intueixes que donen més importància al que estan llegint que a l'ingterlocutor. Al final li donen un garrot, i ara ja sí que sembla un patriarca gitano que ha vingut a comprar bestiar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Eleccions Catalunya 2015

Els resultats del 27-s

Consulta el resultats de les Eleccions Catalunya 2015: Nombre d'escons, nombre de vots per província, comarca i municipi. Tota la informació sobre les Eleccions catalanes

Enllaços recomanats: Premis cinema