Aliments emocionals per combatre la depressió

Els especialistes en nutrició asseguren que els productes ultraprocessats rics en sucres i greixos poden agreujar la malaltia

07.04.2017 | 07:06

La depressió és el resultat d'interaccions complexes entre diferents factors. I un d'ells és l'alimentació. Es coneix, encara que no és del tot concloent, que hi ha una certa vinculació entre determinats components dels aliments i l'equilibri emocional.

Els especialistes asseguren que la carència de certes vitamines del grup B (la B6, la B9 i la B12) i d'àcids grassos omega-3 poden tenir un paper important en l'agreujament de les crisis d'angoixa i de simptomatologia depressiva. Per tant, si es fa una aportació adequada d'aquests nutrients a través de la dieta, hi pot haver un millor funcionament del sistema nerviós, segons destaca la NutriClínica Doctora Costa en el seu consultori que duu a terme a la web del Diari de Girona.

També està comprovat que hi ha certs components com el triptòfan que desenvolupen un efecte tranquil·litzador a la persona que menja una dieta rica en aquest element. «Es tracta d'un component que un cop a l'organisme ajuda que se segreguin unes hormones com la serotonina, coneguda com l'hormona de la felicitat, o la melatonina, que ajuda a poder descansar i a regenerar el nostre organisme», destaca la dietista Olga Brunner.

Molts productes porten aquest component. Els clàssics, segons apunta la dietista, són els ous, els formatges, la soja, el plàtan o la xocolata.

Els experts consultats també destaquen la dieta vegetariana, basada en cereals, llegums, fruites i verdures, com una pauta que ajuda les persones que pateixen depressió i angoixa. Aquests aliments tenen «components amb funció antioxidant, folats, magnesi i àcids grassos tipus omega-3, principalment, que poden ajudar a disminuir la simptomatologia depressiva», apunten des de NutriClínica.

Per altra banda, una dieta amb un consum notable d'aliments ultraprocessats rics en sucres i greixos saturats pot incrementar el risc de depressió i desequilibris emocionals.

Davant de totes aquestes recomanacions, la dietista Olga Brunner exposa, però, que s'ha de seguir una dieta que tingui en compte els medicaments i els suplements natural que s'estan prenent. «Totes les persones que estan malaltes s'haurien de posar en mans d'un nutricionista per tenir la seva dieta personalitzada i concreta a la seva malaltia», apunta Brunner, destacant que és necessari perquè la dieta no interfereixi en l'efecte dels medicaments.


Dieta vegetariana

Cada vegada més persones opten per seguir una dieta vegetariana, deixant de banda la carn i el peix. «Aquests ingredients es poden substituir per unes bones combinacions de cereals complementats amb llegums o bé llegums amb fruits secs o llavors. D'aquesta forma s'aconsegueix que la proteïna vegetal sigui de tan bona qualitat com l'animal», explica la dietista Olga Brunner. Una altra opció són els productes vegetarians processats com el tofu -soja fermentada o no-, el seità -que és gluten pur- o el tempeh -una soja fermentada-.

«Cal recordar que si es vol fer aquest tipus de pautes nutricionals, caldrà suplementar-se amb vitamina B12 i tenir molt present la vitamina D (sobretot si són dietes veganes i es pren poc el sol), el iode (si no es mengen algues), el ferro, l'omega 3, el zinc i el calci. Aspectes que han de tenir en compte sobretot els nens o les persones que a més tinguin altres patologies associades», afegeix Brunner.


Intolerància a certs aliments

És una realitat que la prevalença d'al·lèrgies i intoleràncies va en augment. Diferents factors expliquen aquesta realitat. Brunner destaca, entre ells, l'excés de gluten com a additiu en els productes. «L'augment d'aquesta substància fa que els col·lectius més sensibles no la dirigeixin bé», apunta la dietista. Altres factors poden ser els aliments manipulats genèticament que «no es toleren tan bé»; l'estrès i el no dormir bé que «fan baixar molt les defenses fent que el propi cos no pugui reaccionar bé davant la presència d'un al·lergen», així com una mala salut intestinal que «és on tenim el nostre segon exèrcit defensiu: la flora bacteriana».

Altres factors podrien ser la mala alimentació infantil fins als cinc anys o la no continuitat de la lactància materna fins als dos anys. Un altre factor, segons apunta Brunner, és la teoria higienista, és a dir, l'excés de la neteja personal i del propi entorn amb productes antisèptics. Factors que poden influir en el desenvolupament d'al·lèrgies i intoleràncies.

Finalment, la dietista destaca que «la moda d'eliminar aliments en persones no malaltes fa que perdin les seves capacitats de digerir certs aliments i després poden tenir conseqüències en la seva salut».

El consum d'aliments procesats sense gluten no és una bona elecció ja que contenen molt arròs ric en arsènic, i per fer que siguin gustosos están carregats de sucres i greixos, segons destaca Brunner. «El que millores per una banda, ho empitjores per l'altra. Qui prengui aquesta decisió ha d'estar ben assessorat i menjar només aliments autèntics lliures de gluten dintre d'una dieta equilibrada i personalitzada segons les seves necessitats», conclou la dietista.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema