Les tres subhastes d’energia renovable fetes el 2016 i el 2017 han empès el mapa espanyol del sector a obrir la possibilitat d’instal·lar 8.700 megawatts (MW) de nova potència verda amb inversions d’uns 8.300 milions d’euros que generarien prop de 90.000 llocs de treball directes i indirectes durant la fase d’instal·lació, dels quals més de 51.700 serien del sector eòlic, al voltant de 4.600 de la bioenergia i uns 33.400 de la en fotovoltaica. Després d’una primera etapa de construcció, prop de 18.000 llocs de treball serien permanents, vinculats a la fase d’operació i manteniment de la nova potència instal·lada.

L’últim informe de la patronal del sector sobre l’impacte macroeconòmic de les renovables a Espanya mostra una contribució de més de 8.500 milions d’euros al PIB i un estalvi de gairebé 6.000 milions perquè evita importacions energètiques. La potència instal·lada és del voltant dels 33.167 megawatts, amb l’eòlica al capdavant (69,5%), seguida de la solar fotovoltaica (14,1%), solar termoelèctrica (6,9%), minihidràulica (6,3 %) i biomassa (3,1%). Per autonomies, la potència neta més elevada correspon a Castella i Lleó, Andalusia, Castella-la Manxa i Galícia, comunitats que juntes ja concentraven al tancament del 2016 el 64,3% del total instal·lat.

A la cua del rànquing hi figuren Balears, Cantàbria i Madrid. L’objectiu d’Espanya és produir el 20% de la potència a partir de les energies netes (sol, vent i aigua) el 2020, el 3% més que ara.

El desenvolupament verd és desigual en les diferents autonomies. Destaca l’evolució de Castella i Lleó, que concentra el 22% de la capacitat renovable instal·lada al país i té la potència eòlica i hidràulica més elevada. En la mateixa línia, Andalusia va tancar el 2017 amb prop de 8.000 MW instal·lats d’energies renovables i lidera la llista nacional en termosolar, mentre que ocupa el segon lloc en fotovoltaica després de Castella-la Manxa, i es posiciona en tercer lloc en eòlica, darrere de Galícia i Castella i Lleó. Andalusia també està al capdavant en biomassa, tant tèrmica com elèctrica, modalitat en la qual la segueixen comunitats com Astúries, País Basc o Galícia.

Amb el 73% del total de la seva potència instal·lada procedent de fonts renovables, Castella-la Manxa sobresurt en les tecnologies eòlica, fotovoltaica i termosolar. A més, té en fase de tramitació 51 expedients que sumen 1.130 megawatts, dels quals 850 MW corresponen a energia fotovoltaica, 229 MW a eòlica, 50 MW a biomassa i 1 MW a hidràulica. Per províncies, té registrats 14 expedients a Albacete, amb 450 MW; 8 a Ciudad Real, amb 400 MW; 6 a Conca, amb 40 MW; 9 a Guadalajara, amb 35 MW; i 14 a Toledo, amb 200 MW.

La cinquena regió espanyola amb més de potència renovable és Aragó, però podria escalar llocs en el rànquing gràcies als projectes assignats al grup aragonès Forestalia, que lidera la família Samper. Els plans d’inversió en cartera es concreten en 48 projectes eòlics de 1.667,9 MW i dotze plantes solars fotovoltaiques als municipis d’Escatrón i Chiprana, amb una potència de 549 MW. Per emprendre els seus propòsits s’han establert aliances amb els gegants nord-americans General Electric i Black Rock.

Galícia també despunta en potència instal·lada i en generació d’energia hidràulica, apartat en el qual la segueixen Catalunya, Aragó, Castella i Lleó i Navarra. En tres anys, la comunitat gallega pretén que el 45% de l’energia consumida porti el segell renovable, pel 38% actual. Les directrius energètiques de la Xunta preveuen mobilitzar 3.000 milions -el 90% de capital privat- i obrir una finestra d’oportunitat per crear fins a 12.000 llocs de treball.

L’aposta verda arriba dèbilment a les illes, on malgrat el seu gran potencial se situa el menor desenvolupament renovable. Balears tramita set petits nous projectes de parcs fotovoltaics que sumen poc més de 20 MW i suposaran un increment del 25% de la potència instal·lada, mentre que a les Canàries hi ha més de 90 projectes per augmentar l’ús d’energies renovables i millorar l’eficiència, iniciatives que rebran un finançament de 228 milions.