Estudio Periodisme a la Universitat de Navarra. M'he aixecat com cada dia per anar a estudiar a la biblioteca antiga de la Facultat. Aquesta es composa de dues plantes, una superior on s'hi troba una aula on als laterals hi ha vidres i al nord i sud lleixes de llibres, i una planta inferior a la qual anomenen el búnquer perquè està dividida en dues ales sense finestres ni llum de l'exterior.
Em trobava estudiant allà amb dos amics. Van tocar les onze, típica hora en què tothom fa descans o que canvia d'aula. I de cop, es va sentir un soroll estrepitós, com si un gegant estigués sacsejant l'edifici i el volgués aixecar de terra però no tingués prou força. Totes les taules i els llibres es van moure. Va començar a caure pols de les parets i de seguida vaig pensar: "una bomba". Mai m'havia trobat en una situació semblant. De cop, molta gent de la biblioteca es va començar a aixecar i se'n va anar, però jo no podia reaccionar. Amb els dos amics ens vam aixecar i ens disposàvem a sortir quan vam retrocedir per poder agafar el mòbil i la bossa, però de seguida va venir la secretària, histèrica, i ens va fer desallotjar l'edifici davant una altra amenaça de bomba. Per tant, tots els apunts, l'abric, l'ordinador, tot es va quedar allà.
A fora, un cúmul de gent cridant i plorant. Em vaig girar i vaig veure que sortia fum de tres cotxes, i de les finestres de l'edifici central també en sortia foc. Tot va ser molt ràpid: policies, ambulàncies, sang a la paret, foc, fum, gent plorant... No hi havia cobertura. Només em queda reivindicar i explicar com un dia normal es pot convertir en el pitjor i el més recordat per una persona qualsevol... I tot això per què?
