El cap de l'Exèrcit colombià, general Mario Montoya, va renunciar ahir al càrrec arran de la suposada implicació de militars en la desaparició i assassinat d'una vintena de joves que van ser donats com a "morts en combat". L'alt oficial va prendre la decisió cinc dies després que el president de Colòmbia, Álvaro Uribe, anunciés la separació dels seus càrrecs de 27 oficials i suboficials de l'Exèrcit, entre ells tres generals, després de conèixer-se les conclusions d'una investigació per la desaparició i mort dels joves.

Aquests joves havien desaparegut el gener passat a Soacha, als afores de Bogotà, i van ser considerats després com a "morts en combat" en una regió rural del departament de Santander, a uns 800 quilòmetres al nord-est de la capital colombiana. Tots ells van quedar registrats d'aquesta manera en els cementiris del nord-est del país en els quals van ser enterrats.

El cas va ser assumit per un comitè constituït el passat dia 3 d'octubre pel general Freddy Padilla, que va avalar les mesures administratives anunciades el passat dia 29 pel president colombià, el ministre de Defensa, Juan Manuel Santos i el mateix Padilla. Segons va dir llavors Uribe, la comissió que va investigar el cas "ha descobert que pot haver-hi integrants de les Forces Armades relacionats amb els assassinats", tot reconeixent "errades" en procediments i vigilància, a més de negligència i possible complicitat amb la delinqüència.

Ahir, després de les repercussions de l'escàndol, Montoya va llegir davant la premsa una carta de petició de retirada enviada al Govern. En la seva missiva, el comandant de l'Exèrcit al·ludeix a "recents fets en els quals membres de la institució s'han vist compromesos i que ara estan en etapa d'investigació".

Montoya va demanar "no condemnar-los sense abans haver-los concedit el dret a defensar-se", perquè "és un principi elemental de la Justícia, que ha de tenir-se en compte tant per a militars com per a civils". Així mateix, va assegurar que l'anomenada Política de Seguretat Democràtica, eix central de la gestió d'Uribe en la lluita contra les guerrilles, el narcotràfic i la violència, "definitivament va canviar la vida dels colombians".

Estratègia útil

Arran d'aquesta estratègia política, que segons Montoya "es va constituir en la guia i missió per a l'Exèrcit", s'han donat durs cops a les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i es va aconseguir a més una important desmobilització de paramilitars en els darrers anys.

Però també ha suposat el que a Colòmbia s'anomenen "falsos positius", és a dir, fingits cops a la guerrilla, i fins i tot detencions i eliminació de suposats rebels que en realitat eren civils als quals es presentava com a "morts en combat" sense ser-ho.