Obama fa història en convertir-se en el primer president negre dels Estats Units

El candidat demòcrata aconsegueix una rotunda victòria en les eleccions en obtenir el 52 per cent del vot popular

 
Enviar
Imprimir
Aumentar el texto
Reducir el texto
Obama fa història en convertir-se en el primer president negre dels Estats Units morry gash/ap
 MULTIMÈDIA

WASHINGTON | EFE/OTR PRESS/DDG BARACK OBAMA va aconseguir una àmplia victòria gràcies a la seva aposta pel canvi i el seu gran poder de convocatòria, principalment entre els afroamericans i els llatins.Molts comentaristes consideren que Sarah Palin s'ha acabat convertint en un llast per a la campanya republicana.Joe Biden es converteix en vicepresident després de mantenir-se en un discret segon pla. John McCain es va responsabilitzar directament de la derrota republicana en un discurs en el qual va felicitar efusivament el guanyador i que va sonar a comiat.


El demòcrata Barack Obama va aconseguir ahir complir el somni de milions d'afroamericans en guanyar en les eleccions presidencials dels EUA, en una jornada en la qual es van aconseguir nivells rècords de participació. D'aquesta manera, Obama, un desconegut només fa quatre anys, va aconseguir convèncer el poble nord-americà amb un missatge de canvi i d'unitat que va ser molt efectiu en l'electorat i que el seu contrincant, el republicà John McCain, no va poder combatre.
Barack Obama va aconseguir 353 vots electorals, molt per sobre dels 270 que necessitava per convertir-se en el 44è president dels Estats Units. McCain, per la seva part, es va quedar amb 163 vots electorals. El ja president electe hauria obtingut el 52 per cent del vot popular (62.956.577 vots), davant del 47 per cent del seu rival (55.763.830 vots). Cap demòcrata havia arribat a la Casa Blanca amb un mandat popular superior al 50 per cent des de la presidència de Jimmy Carter (1977-1981).
Les enquestes a peu d'urna van revelar que Obama va ser votat pel 95 per cent dels afroamericans del país, davant l'1 per cent que van avalar McCain. A més, li van donar suport el 66 per cent dels llatins, davant del 31 per cent del seu contrincant. El senador per Illinois es va imposar a més en tots els col·lectius entre els 18 i els 64 anys, de manera que McCain, de 72 anys, només va guanyar entre els de la seva edat.

Estats amb pes
Aquest fet s'explica per la victòria del candidat demòcrata en estats de gran pes en el repartiment de delegats, com Califòrnia (55 delegats), Florida (27 delegats) o Nova York (31 delegats). De res li va servir al senador per Arizona haver-se fet fort en els estats del mig Oest i el Sud nord-americà, on només Texas (34 delegats) o Geòrgia (15 delegats) tenen cert pes.
Així, Obama va guanyar en 28 estats, a més d'en feus tradicionalment demòcrates de les dues costes (Nova Jersey, Nova York, Califòrnia, Oregon o Washington) en estats que el 2004 es van decantar pel vot cap a l'ara president sortint, George W.Bush, com Iowa, Colorado, Nou Mèxic i Nevada. Especialment important és la victòria a Virgínia, un estat en el qual els electors no votaven demòcrata des de 1964. En general, les xifres de suport al senador demòcrata han estat contundents, per damunt del 60 per cent en alguns estats.

Els demòcrates amplien majoria
Per altra banda, els demòcrates van ampliar la seva majoria en les dues cambres del Congrés dels EUA i van reforçar l'hegemonia necessària per impulsar propostes com un segon pla d'estímul econòmic i un calendari per a la retirada de les tropes a l'Iraq. A més de l'elecció presidencial, els nord-americans van anar a les urnes per renovar la totalitat dels 435 escons de la Cambra de Representants, 35 dels 100 escons del Senat i 11 governadors, a més de votar un centenar d'iniciatives estatals.
Al Senat, els demòcrates van aconseguir cinc escons addicionals als 51 que mantenien fins ara, xifra que inclou els dos independents que solen votar amb ells. Es desempata així la situació que es produïa fins ara al Senat, encara que els demòcrates es queden a pocs escons d'aconseguir aquesta "supermajoria" de 60 senadors que impediria el bloqueig republicà de les iniciatives vingudes del Congrés.
A la Cambra de Representants, els demòcrates han aconseguit ampliar els seus seients actuals en 17, des dels 235 als 252 congressistes. Des de 1992, quan va guanyar la presidència Bill Clinton, la Casa Blanca i les dues Cambres del Congrés no estaven en mans dels demòcrates.
En la seva intervenció davant els milers de seguidors concentrats a Chicago, el senador per Illinois va dir que la seva elecció és "la resposta" a les peticions de molts i que representa que "el canvi ha arribat" als Estats Units. "El somni d'aquesta nació està viu", va afegir.
"Si encara hi ha algú que dubta que els Estats Units és un lloc on tot és possible, que segueix rumiant si els somnis dels nostres fundadors estan vius en aquests temps, aquesta nit és la seva resposta", va assegurar. "Mai oblidaré a qui pertany realment aquesta victòria. Us pertany a vosaltres", va indicar Obama, que va admetre que mai va ser el "candidat que més agradava" per a la carrera presidencial, però que ha aconseguit el seu objectiu malgrat començar amb pocs diners i gairebé sense suports.
El candidat republicà va reconèixer aviat la victòria d'Obama, a qui va trucar personalment per felicitar-lo. "És natural que avui ens sentim una mica defraudats, però demà hem de superar-ho", va dir McCain als seus partidaris. "L'errada ha estat meva, no de vostès", va destacar el senador per Arizona davant les protestes dels seus fidels. "No sé el que podríem haver fet per guanyar aquesta elecció" va comentar McCain resignat, abans de reconèixer que la campanya "era i serà" el gran honor de la seva vida.




COMPARTIR
 


  HEMEROTECA
  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
diaridegirona.cat és un producte d'Editorial Prensa Ibérica
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per
 


  Avís legal
  
  
Altres mitjans del grup Editorial Prensa Ibérica
Diario de Ibiza  | Diario de Mallorca  | Empordà  | Faro de Vigo  | Información  | La Opinión A Coruña  |  La Opinión de Granada  |  La Opinión de Málaga  | La Opinión de Murcia  | La Opinión de Tenerife  | La Opinión de Zamora  | La Provincia  |  La Nueva España  | Levante-EMV  | El Boletín  | Mallorca Zeitung  | Regió 7  | Superdeporte  | The Adelaide Review  | 97.7 La Radio  | Blog Mis-Recetas