El Ple de la sala penal de l'Audiència Nacional va acordar ahir, per deu vots contra cinc, aturar temporalment l'exhumació de les 25 fosses comunes de la Guerra Civil i el Franquisme autoritzades pel jutge d'Instrucció número 5 de l'Audiència, Baltasar Garzón, inclosa la que suposadament acull les restes del poeta Federico García Lorca. El Ple va adoptar aquesta decisió a instàncies de la Fiscalia, que va recordar que -d'acord amb l'article 22 de la Llei d'Enjudiciament Criminal- ha de dirimir-se si el magistrat és competent per portar a terme la investigació sobre els crims de la Guerra Civil i el Franquisme.
La Fiscalia de l'Audiència Nacional va al·legar, en un escrit presentat ahir al matí davant la sala penal, que aquestes diligències podrien causar "a tercers perjudicis irreversibles de difícil reparació". Per això, va sol·licitar al Ple de la sala que "adopti les mesures oportunes per a l'estricte compliment de les previsions legalment establertes i aplicables a aquest cas i ordeni a l'Instructor que es limiti a practicar les diligències essencials". Aquest escrit va provocar la celebració del Ple extraordinari dels 18 magistrats que formen part de la sala penal.
El fiscal afegia a més en l'esmentat escrit que "malgrat haver-se qüestionat la competència objectiva i funcional de l'indicat Jutjat Central d'Instrucció per a la investigació dels fets, s'ha tingut coneixement que el Jutjat Instructor ha seguit ordenant la pràctica de diligències i dictant resolucions". Així es refereix a la decisió adoptada dijous pel jutge Santiago Pedraz, que substitueix Garzón -qui es troba de baixa mèdica- i que va autoritzar l'exhumació de fosses en altres sis llocs, entre ells el Valle de los Caídos.
Mesura cautelaríssima
Els magistrats van adoptar aquesta decisió amb caràcter "cautelaríssim" i van ordenen al Jutjat Central d'Instrucció número 5 que "aturi totes les actuacions" acordades pel seu titular, Baltasar Garzón, i el seu substitut, Santiago Pedraz, "a excepció de les quals, si no es realitzen ja, causarien un perjudici irreparable i irreversible al fi de la investigació".
Els cinc magistrats que van discrepar de la majoria defensen que la Fiscalia hauria d'haver recorregut de manera particular les resolucions en les quals el magistrat i el seu substitut autoritzaven l'obertura de fosses.
