Ho va escriure Sant Tomàs: "L'home prefereix una mentida que consola a una veritat que aclareix". En aquests dies, això està succeint a casa nostra, on l'assimilació de Barack Obama a les pitjors i més radicals icones de l'extrema esquerra assumeix dimensions delirants. Es vol tapar una veritat òbvia: que Obama és un liberal nord-americà més, de qui tot indica que durà a terme una política realista i moderada.

És un demòcrata tan típic com Bill Clinton, o bé, anant vers el passat, John F Kennedy, Harry Truman, Franklin D. Roosevelt o Woodrow Wilson,el pare del dret a l'autodeterminació. Precisament un dels grans mèrits d'Obama és el de ser només un liberal . En efecte, no és un polític amb un discurs de base racial negra, com li passava al pastor Jesse Jackson, el qual s'ha acabat políticament, per això se'l va veure plorant a la TV. No ser racista vol dir no dividir els sers humans en base a la raça.

Ara bé, se'l presenta com una espècie de Lenin, o de Castro, o de Chávez, o de Che, o de Sotscomandant Marcos. L'extrema esquerra, aquí molt majoritària en la comunicació social de control polític, prefereix el consol momentani que li produeix aquesta mentida a haver d'assumir la veritat de la seva pròpia agonia, intel·lectual, moral i política.

Mil·lenarista i maniqueua l'esquerra de la trencadissa va convertir Bush en el dimoni dels Pastorets i qualsevol que se li oposés -inclòs Bin Laden- en un nou Messies. Va ser la mentida que els va estar consolant des de l' 11 de setembre del 2001.

Va ser llavors quan es va començar a escriure que Bush era, ai las, un "feixista". De ser així, seria el primer a permetre unes eleccions democràtiques modèliques, seguides d'un traspàs de poders també exemplar.

Aquell discurs ultraesquerrà ho va dominar tot, i no només entre els galifardeus radicals. Recordi's com Zapatero va cometre la inefable i ben pública bajanada de negar-se a aixecar-se en passar la bandera dels EUA, que, per cert, continuarà sent la d' Obama. En canvi, va saludar la bandera dels antics combatents de la División Azul, part integral de l'exèrcit nazi.

Van ser molts els polítics del socialisme tronat espanyol i portuguès que van afirmar que Bush era comparable o pitjor que Hitler. També hi va haver periodistes que ho van escriure o dir. A curt termini els va anar molt bé. Per tant, ara volen trobar una continuïtat a aquella barbaritat interessada. Volen recuperar un vell substrat existent a Europa contra els EUA. Ho necessiten. Veurem per on sortiran.

De moment es dediquen a destacar que Obama és negre, com si fos el primer polític nord-americà d'aquest color de pell, cosa que és literalment grotesca. Francament, el món seria molt millor si, a tots els estats, les minories -nacionals, lingüístiques, racials o del tipus que sigui- estiguessin, proporcionalment al seu nombre, tan ben representades en el poder polític, acadèmic o econòmic, com ho estan avui als EUA, des de fa un bon grapat d'anys. Una comparació equilibrada només es podria fer amb la Gran Bretanya. Ves per on, es tracta de dos estats on el pensament liberal és tan fort en el seu substrat cultural com aquí ho és l'antiliberal.

A França s'ha donat a conèixer una enquesta segons la qual el 92 per cent dels francesos haguessin votat per Obama. O sigui que hagués rebut el minúscul vot comunista i també tot el vot feixistitzant i clarament racista del Front Nacional. Una coincidència semblant es va donar el gener del 2002, quan eurodiputats francesos comunistes, socialistes i del Front Nacional van emetre un comunicat a favor dels "bretzel" (un tipus de pastisset), demanant que se li fes un monumental, perquè Bush s'havia ennuegat en menjar-ne un.

Ara bé, a França les enquestes mostren que hi ha uns índexs de racisme monumentals. En una enquesta del març de 2000 de la comissió consultiva pels drets humans va acreditar que un 68 per cent dels francesos es consideraven a si mateixos racistes. En una altra de març del 2006, també més del seixanta par cent considerava justificats actes racistes. O sigui que el racisme afectava set de cada deu francesos. I ara voten Obama? Per desgràcia, sembla que només diuen que el votarien, que no és el mateix.

En canvi als EUA una enquesta de la CNN de desembre del 2006 indicava que un 13% de blancs tenia "preferències racials" (una afirmació molt més atenuada) i el 12% de negres també declaraven tenir-ne.

El racisme és un gran mal i la política dels EUA, un gran tema. Cap de les dues coses es poden entendre des de la ximpleria militant dels que només volen usar els EUA amb l'esperit de revenja enfollit que la ultraesquerra conserva des de la caiguda del Mur de Berlín. Però són així. No canviaran. Per això, com diria Sant Tomàs, per consolar la seva frustració opten per la mentida, amb la pretensió de fer amagar veritats elementals que no els agraden.