El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón va fer públic ahir un acte en el qual declara extingida la responsabilitat penal de Franco i 44 alts càrrecs més del règim en els crims de la Guerra Civil i el Franquisme per haver mort. Amb aquesta decisió, el magistrat deixa en mans dels Jutjats d'Instrucció de les províncies on existeixen fosses comunes la causa que va obrir el passat 16 d'octubre. No obstant això, al mateix temps, insisteix que la investigació ha de seguir endavant perquè, en contra del criteri de la Fiscalia, els delictes no han prescrit per l'aprovació de la Llei d'Amnistia de 1977.
En el seu acte de 152 pàgines, Garzón explica que "una vegada constatada documentalment la defunció dels principals responsables" dels crims de la Guerra Civil i el Franquisme "procedeix, com a proposa el fiscal, la inhibició a cadascun dels jutges territorialment competents". Així, la raó de la seva inhibició és que "ha deixat d'estar vigent la connexió" entre aquells delictes contra els alts organismes de l'Estat i de detenció il·legal en el context de crims contra la humanitat dels quals els acusava, però demana que ?segueixi la investigació als jutjats d'Instrucció territorials.
Per defensar que continuï investigant-se la causa, Garzón contradiu el Ministeri Fiscal -al qual dedica diverses crítiques en el seu acte- perquè "no és el mateix declarar la responsabilitat" de Franco i 45 alts comandaments del seu règim "per mort" que "atorgar-los la impunitat, el perdó i l'oblit judicial". En aquest sentit, recorda la decisió que el Comitè de Drets Humans de l'ONU va aprovar el 27 d'octubre de 2008, en la qual instava l'Estat espanyol a "considerar la derogació de la Llei d'Amnistia" i que prengués "les mesures legislatives necessàries per garantir el reconeixement de la imprescriptibilitat dels crims de lesa humanitat".
Aquesta resolució -en la qual també es recomanava la creació d'una comissió d'experts que restablís "la veritat històrica"- diu, segons el jutge, "clarament quina hauria de ser la pauta a seguir" en aquesta investigació i que "per descomptat no coincideix amb la interpretació que fa el Ministeri Fiscal en aquesta causa". Garzón critica que la Fiscalia pensi que els crims de la Guerra Civil i el Franquisme van prescriure amb la Llei d'Amnistia per tenir "una naturalesa política" o que doni "per mortes" totes les víctimes dels esmentats delictes quan en casos que investiga l'Audiència Nacional com el de l'etarra Pertur o els responsables nazis dels camps de Mauthausen, Sachsenhausen i Flossenberg defensa el "contrari".
Vigència dels delictes
Segons Garzón, els fets a investigar continuen "vigents" tant per l'existència de "milers de desapareguts morts" dels quals no s'ha donat raó del seu parador com pels "que encara puguin estar vius" en referència als "nens del franquisme", separats de les seves famílies i lliurats a altres amb una nova identitat. Aquesta "sostracció sistemàtica de nens" de pares que eren considerats "no aptes per assumir el seu compte i protecció" per la seva ideologia constitueix un crim contra la humanitat que no està prescrit ni amnistiat, ja que les víctimes (els fills i alguns progenitors) podrien estar vives.
En aquesta línia, recorda al poder judicial que té "l'obligació" d'investigar les desaparicions "legalitzades", que té un "número indeterminat dura fins avui". Garzón afegeix que oblidar aquesta realitat per més temps i posar traves a la investigació "seria tant com contribuir a la perpetuació dels efectes del delicte i això, a més d'injust, seria cruel per a les víctimes i contrari als més elementals Drets Humans de tota la societat espanyola i de la comunitat internacional. És més, fins i tot arriba a considerar que la Fiscalia va "en contra de les víctimes" per suposar que totes les víctimes han mort "en un període que no identifica".
El jutge inclou en la part dispositiva del seu acte un llistat d'aquells Jutjats en les províncies dels quals es troben les fosses comunes i que hauran d'assumir ara la causa. Garzón enviarà a aquests Jutjats testimoni d'aquesta resolució i de la causa en format DVD o en paper. Aquestes dependències judicials pertanyen a les províncies de la Corunya, Astúries, Badajoz, Burgos, Castelló, Còrdova, Granada, Huelva, Osca, Lleó, Lugo, Madrid, Navarra, Palència, Pontevedra, Salamanca, Sòria, Toledo, Zamora i Saragossa. A més, remet la causa als Jutjats d'Instrucció Degans de Barcelona, Burgos, València, Biscaia, Madrid, Màlaga i Saragossa.
A més, acorda elevar a la Sala qualsevol activitat processal que afecti la causa i les peticions que puguin realitzar les parts en el futur i comunica al ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo, l'existència del grup d'experts i policial que va crear per tal d'investigar el parador dels enterraments. D'aquesta manera, pretén "evitar duplicació en la tasca de recopilació de dades" i aconseguir la "formació d'un adequat protocol d'exhumacions i la identificació i inhumacions dels cadàvers, preservant la cadena de custòdia de les restes humanes i d'altres elements o proves que puguin caldre en l'àmbit de la jurisdicció penal".
