Com porta la seva nova situació?

Amb paciència.

Havia pensat alguna vegada que podria tenir una sortida tan amarga?

No crec que hagués estat millor un aplaudiment d'aquests que es prodiguen en aquest país als morts, i en els quals es destaquen les seves virtuts de manera purament protocol·lària. La línia política que vaig defensar va donar un

mal resultat electoral i és lògic explorar un altre camí amb una altra direcció. Allò lògic és assumir la responsabilitat.

L'acusen d'haver-se sotmès al PSOE.

És una acusació absurda, injusta i falsa. És una eina per a la batalla política interna. Quan va governar el PP el lideratge de l'oposició el va portar IU, i en un sistema polític amb dos partits majoritaris, no rendibilitza l'oposició qui més fa, sinó qui més diputats té.

Nega que va ajudar el PSOE?

Amb el PSOE vaig fer el que IU sempre va predicar. Les legislatures més progressistes sempre han estat aquelles en les quals el PSOE va governar en minoria i va necessitar recolzar-se en l'esquerra. Vam fer el que havíem de fer i no em penedeixo de la línia política.

I de què es penedeix, llavors?

No vaig aconseguir el màxim grau d'unitat a IU. Tot el meu mandat va estar marcat per una gran divisió.

Què va passar?

Va ser un mandat excèntric. Vaig ser el candidat que no s'esperava i el de poble que va arribar a Madrid a manar. Ens vam imposar a un aparell que existia en

la capital i que no va acceptar mai l'arribada dels "bàrbars" del Nord. Aquest aparell mai va assumir que podia ser derrotat pel Nord i va dedicar tots els seus esforços a l'enfrontament. I això ens va debilitar. Amb la mateixa línia política i amb unitat interna, probablement haguéssim tingut resultats semblants, però el balanç global hagués estat més favorable per a IU.

On està el problema d'IU?

IU segueix donant-li voltes a l'amor i a l'odi amb el PSOE, oferint la imatge que la seva identitat es

defineix davant d'una altra força. És com els partits nacionalistes, que tenen la seva identitat davant d'altres. Hi ha inseguretat i immaduresa. Una força segura i madura no té problema a relacionar-se amb les altres sense que això afecti la seva identitat ni la seva estabilitat.

No serà una qüestió de la intensitat del roig que s'utilitzi?

Sembla que és més roig el que està més lluny del PSOE. Però convertir la relació amb el PSOE en una mena de binomi oscil·lant i permanent de confiança-desconfiança li fa un mal terrible a IU.

Què es pot fer, doncs?

IU hauria de preocupar-se més de la seva identitat pràctica i d'obrir-se als moviments socials i ciutadans que de mantenir una identitat gairebé immòbil.

Praxi o dogma.

Defenso la filosofia de la praxi, com Marx. Cal passar de la idea a l'acció. No podem quedar-nos en el dogma. Una formació d'esquerres que no intenta canviar la vida dels ciutadans es queda en el "socialisme de chigre", que dóna per a molta conversa, però res més.

Tem que el seu partit li imposi votar al Congrés quelcom amb el que no està d'acord?

Tenim la voluntat compartida de col·laborar i treballar. Jo tinc un programa polític i una direcció política i participaré. Espero que hi hagi sinergies. De fet, no veig grans diferències.

El seu successor, Cayo Lara, fa contínues crides a la vaga general. Hi ha condicions?

La situació econòmica i social és tan greu que requereix una resposta social i política que ja estan donant els treballadors a les empreses i al carrer. La vaga general

es veurà en funció de les circumstàncies i la convocatòria, si es produeix, correspondrà als sindicats. Nosaltres podem col·laborar i participar. Això és el que crec que vol dir Cayo Lara. IU ha de traslladar la movilització a les institucions.

Es pot radicalitzar IU amb el PCE al capdavant?

El PCE és un partit històric i amb capacitat política que no ha de quedar-se només en ser una força interna d'IU. Espero que ara que l'aparell del PCE s'ha reconciliat amb el coordinador general d'IU sàpiga deixar l'enfrontament.

Ho està fent molt malament el PSOE en matèria econòmica?

El PSOE, podent ser una referència internacional per afrontar la crisi amb polítiques d'esquerra, s'està quedant en una gestió anodina i centrista. Per això serà molt difícil arribar a acords. És un escàndol que el PSOE estigui més atent a les demandes dels que han provocat la crisi, els ? banquers i els constructors, que s'han quedat els beneficis sense repartir-los, que a les dels qui la pateixen, que són els ciutadans. El PSOE ha optat per la restauració de la vella política econòmica i euroatlàntica i està perdent una gran oportunitat.

Com veu la dreta espanyola?

És un error menysprear-la. Ha patit una forta involució els últims anys vinculada a la dreta nord-americana, però això no vol dir que no tingui capacitat de recuperar-se.