El nord-est de Barcelona, amb poca qualitat de l´aire

EUROPA PRESS/DDG | BARCELONA
Les zones a sotavent de Barcelona i Madrid, és a dir, el nord-est i sud-est de les dues ciutats, respectivament, tenen els pitjors nivells de qualitat de l'aire, segons un estudi publicat a Atmospheric Chemistry and Physics. Un equip d'investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i del Barcelona Supercomputing Center (BSC) ha estudiat la contribució dels processos atmosfèrics en els mesos més càlids de l'any i han conclòs que durant l'estiu, la regió sud de la conca mediterrània, en la qual es troba Espanya, experimenta amb freqüència nivells alts de contaminants químics en l'aire.
Per determinar les zones més contaminades del nord-est i el centre d'Espanya a l'estiu, els investigadors han quantificat amb gran precisió els processos atmosfèrics que contribueixen a la concentració de contaminants.
"Els pitjors nivells de qualitat de l'aire s'observen en zones a sotavent de Barcelona i Madrid, degut al plomall de contaminació urbana que afecta a la regió del sud-sud-est de Madrid i nord-nord-est de Barcelona", assenyala María Gonçalves, autora principal d'aquest estudi i investigadora en el BSC.
El treball, dirigit per José María Baldasano i Pedro Jiménez del BSC i publicat recentment a Atmospheric Chemistry and Physics, s'ha centrat en Catalunya i la Comunitat de Madrid perquè acullen les dues ciutats més poblades, Barcelona i Madrid, "on els episodis de contaminació atmosfèrica són freqüents", afegeix la científica.
Els investigadors van seleccionar un dels episodis de contaminació fotoquímica més aguts en aquestes àrees, el 17 i 18 de juny de 2004, un fenomen meteorològic "que succeeix en un 78% de les situacions d'estiu", destaca la investigadora.

El problema del trànsit
Els principals focus de contaminació atmosfèrica provenen de les emissions derivades de les activitats urbanes, principalment el trànsit, "encara que no es poden descartar els punts d'emissió industrial ni les activitats desenvolupades en el port, especialment a Barcelona", explica Gonçalves.
El centre i el nord-est d'Espanya presenten maneres diferents de dispersió de contaminants. A la zona costanera de Barcelona, el règim de brises i la complexa topografia generen capes de contaminació en alçada, que, durant la nit, "poden actuar com a reserva de contaminants sobre l'àrea del Mediterrani", estableix l'enginyera química.
En el cas de Madrid, més continental, el transport està dominat per "la formació d'una "cel·la convectiva"-bombolla generada per l'ascens o descens de l'aire- produïda per l'escalfament superficial". Els òxids de nitrogen emesos en les àrees urbanes i a la xarxa viària "són transportades sotavent on es consumeixen per reacció química o es dipositen a nivell superficial", afirma María Gonçalves.